de sant julià de ramis a la plaça del vi

 
de sant julià de ramis a la plaça del vi
de sant julià de ramis a la plaça del vi  

"L'equip d'historiadors i arqueòlegs format per Josep i Eduard Canal, Josep Maria Nolla i Jordi Sagrera ha prestat i continua prestant
un gran servei a la nostra ciutat"

ENRIC MIRAMBELL I BELLOC Recentment la ja pletòrica bibliografia gironina s'ha enriquit encara més amb la publicació d'un llibre, aparentment senzill, però que en realitat és una obra mestra de la historiografia dedicada a la nostra ciutat. En un volum de només 159 planes es presenta tot el procés de formació urbanística de la nostra ciutat. Deia un antic orador que si li encarregaven un discurs d'una considerable durada el podia improvisar amb tota facilitat; però que si es tractava d'una dissertació breu tenia la necessitat de preparar-la amb molta cura i dedicant-hi molt de temps. Doncs bé, una cosa semblant és el que ha passat amb el llibre que ara comentem. És el fruit d'anys i anys de treball intens i acurat. Els seus autors han treballat més de vint anys en la investigació i exposició dels antecedents de la que és avui la nostra Girona. Després de l'anterior publicació de sis volums dedicats al tema, ara ens ofereixen aquesta síntesi tan ben elaborada i tan precisa. L'equip d'historiadors i arqueòlegs format per Josep i Eduard Canal, Josep Maria Nolla i Jordi Sagrera ha prestat i continua prestant un gran servei a la nostra ciutat. El disseny i maquetació a càrrec de Josep M. Oliveras i Raül Costal han propiciat la perfecta presentació i il·lustració del text. I la direcció de Joan Boada ha lligat tots els caps per aconseguir la finalitat desitjada. La col·laboració entre l'Ajuntament de Girona i l'Institut Cartogràfic de Catalunya ha fet possible aquesta magnífica edició. En certa manera es pot considerar con un llegat a la ciutat en la culminació de la gestió eficaç que han desenvolupat l'alcaldessa Anna Pagans i el fins ara conseller Joaquim Nadal.
Quan tenim aquest llibre a les mans gaudim i aprenem llegint el text, contemplant les reconstruccions ideals, admirant les magnífiques fotografies. Però potser no pensem prou en el que ha costat arribar a aquest tan ben aconseguit resultat. Hores i hores de pacient treball en els arxius. Buscant la documentació, en pergamins o papers esgrogueïts i a vegades malmesos per la humitat, o per l'acció del temps i dels elements , o per la incúria amb què havien estat tractats. Llegint la difícil i a vegades endimoniada cal·ligrafia, sovint amenitzada per enrevessades abreviatures. Traduint, interpretant , relacionant. Insistència en trepitjar el terreny en la recerca dels testimonis materials. La llarga i penosa tasca d'excavació. Tasca realment costosa, però que proporciona la satisfacció dels descobriments. Descobriments a vegades ja intuïts d'avançada i en altres ocasions realment sorprenents. Però tant en un cas com en l'altre sempre satisfactoris, i sempre útils per treure'n conclusions. Buscar i trobar la concordança entre el que s'ha pogut llegir en la documentació i allò que s'ha vist en el terreny. Tot aquest llarg i laboriós procés realitzat amb il·lusió, entusiasme, intel·ligència, esforç i amor a la ciutat he culminat en la publicació d'aquesta obra extraordinària. Un llibre que ha estat acollit amb interès pels estudiosos i que tant pot ser consultat amb profit pels ja iniciats en la matèria com pels simples aficionats dejuns d'una formació específica. I que fins i tot pot fer-se entenedor als escolars.
D'una manera clara, senzilla, amena; però rigorosament científica, aquest llibre ens fa viure el procés de formació de la nostra ciutat, des dels seus remots orígens, quan encara no era coneguda amb l'actual nom de Girona, fins que ja és una ciutat ben consolidada i amb un govern propi format pels mateixos ciutadans en representació de tots els estaments que integren la població. Des de la Kerunta del segle VIè a. C. Fins a la Girona del segle XVI, passant per Gerunda i Gerona.
El primitiu establiment en el monticle de Sant Julià de Ramis com a lloc estratègic des del que dominaven el pas per una i altra banda, però que no impedia les incursions ni pel congost del Ter ni per la vessant de la que ara anomenem Costa Roja. La fundació de la urbs romana, a les darreries del segle I abans de Crist, en el pas obligat entre els darreres contraforts de les Gavarres i el curs de l'Onyar. Aquest emplaçament elegit pels conqueridors romans tenia una finalitat clarament militar. La primitiva ciutat de Gerunda seria una plaça forta que condicionaria el pas del camí que unia Roma amb les terres més occidentals del seus universals dominis. Amb el nom de Via Augusta l'itinerari imperial passava obligatòriament per l'interior de la ciutat, circulant pel carrer principal de la mateixa que és el que ara coneixem amb el nom de La Força. Si es tancaven les portes de la ciutat s'obstruïa el camí. El valor defensiu de la nova plaça forta era definitiu, i això, en el futur, condicionarà la història de la ciutat. En declivi des de la torre Gironella fins a la riba de l'Onyar es configurarà la ciutat totalment emmurallada.
Punt de partida des del qual s'aniria configurant el procés que no pararia i que encara continua, especialment després d'haver trencat, en el tombant del segle XIX al XX, el mur de pedra que l'encotillava. La torre Gironella, el castell de Sobreportes i el castell dels Cabrera, marcaran el tres vèrtexs del triangle irregular limitat per les pètries defenses que encerclaven la ciutat. Muralles que s'aniran rectificant ja mentre es mantenia el domini romà, i després en l'etapa carolíngia. Mentrestant la població anava evolucionant i el teixit urbà s'expansionava cap el pla i posteriorment passant a la riba esquerra de l'Onyar. La proliferació d'habitacles fora muralla, que deixava una bona part de la ciutadania desprotegida en cas de conflicte bèl·lic, obligà a ampliar el recinte murat. Per disposició reial de Pere el Cerimoniós s'aixecarà la nova muralla del segle XIV, que inclourà en el seu interior les noves barriades que es convertirien en la part més vital de la ciutat baixmedieval, època en que es distingiria entre "la ciutat" i "la força". Alhora que es contempla l'evolució del recinte emmurallat es va fixant també l'atenció en el que es produïa en el seu interior. L'estructura dels carrers i places. Els mercats. Les esglésies i els convents. Els edificis públics. La Casa de la Ciutat. Els casals senyorials i els habitacles del poble senzill. La configuració del Call. I dintre aquesta ciutat de pedra, amb les seves muralles i els seus monuments, els seus habitacles i les seves comunicacions, hi ha una activitat humana. Uns sistemes de govern que evolucionen del poder comtal, a l'episcopal, i finalment al de les institucions amb participació de la ciutadania. El consell de la Ciutat que elegeix els sis jurats, dos de cadascun dels tres nivells socials.
Totes les ciutats tenen la seva història i totes han anat evolucionant en el transcurs del segles; però Girona té la publicació en la qual aquest procés es descriu magistralment.

Enllaços recomanats: Premis cinema