Veus les nenes petites, vestidetes elles de madame Pompadour, i una mica perdudes; fent de senyorassa francesa del segle XVIII, tot desfilant, que no aixequen dos pams de terra, les pobretes, i penses que per Carnestoltes també perviuen les coses clàssiques: esperaves més Bob Esponges, Doraemons i personatges estrafolaris que agraden al jovent. Però els pirates, amb en Jack Sparrow de Piratas del Caribe que ha tornat a posar de moda aquests anarquistes de la mar, també tenen èxit.

Si mires els pares dels nens, descobreixes que es diverteixen més que ells, els punyeters: és l'excusa perfecta per disfressar-se! I per recuperar l'alegria per una festa que la repetició, i el pas dels anys, fa menys divertida i ja no tan especial com abans. Els cow-boys ja no estan de moda, pugen els Harry Potters. Què hi farem!

El senyor Vidal, tan seriós ell, es transvesteix. Mira tu que bé! Els balls de les dones, la gresca carnavalera de Platja d'Aro i Roses, que ni la dictadura es va atrevir a eliminar, tot i que els rosincs feien la guitza al poder i l'anonimat permetia crítiques a un sistema injust, és l'oasi de diversió a les portes del bon temps: una festa de pares i fills.

Les cercaviles gironines ?vi?uen pendents, a banda de la pluja, de la petita possibilitat d'una nevada. S'imaginen una rua entre volves de neu? Quina imatge més trencadora. Si considerem la senyora Quaresma com una vella xaruca, lletjota i emprenyadora crisi, desitjarem que el senyor Carnaval guanyi la batalla, per una vegada, i els nostres carnavals siguin el principi de la tornada de les vaques grasses. Des de la Jonquera, amb el seu característic i personal rei Titus, fins a la Tordera, passant per la Garrotxa, la Selva i les planes gironines, benvingut Carnaval.