L'arribada de Sa Majestat el Rei Carnestoltes a Roses, dijous passat, s'havia anunciat per a les nou de la nit. De fet, però, el "ball" de màscares va començar molt més d'hora al teatre. Allà, a 2/4 d'11 del matí, en Joan Esteve Danés -"El Pillo"- es presentà de nou com a candidat de l'únic partit català que encara no sembla haver-lo vist sense la seva careta -ICV-. La seva disfressa fou tan creïble que ningú del partit ja no dubta de l'autenticitat de la seva identitat progressista-ecologista. Fins i tot ha convençut els seus companys que construir-se, confessadament sense cap permís, un xalet en territori que suposadament es troba dins del Parc Natural del Cap de Creus segons investiga la fiscalia, forma part de la seva particular manera de donar suport al medi i que els seus conflictes amb la justícia no es deuen a la seva prepotència ni a la seva visió napoleònica de la democràcia ("la democràcia sóc jo"!), sinó a les "injustes" sentències que els tribunals dicten sistemàticament en contra dels veritables homes i dones d'esquerres com ell. I el fet que hagi pactat amb les dretes més reaccionàries del poble (GIR i PP) en la passada legislatura tampoc preocupa a ningú, ni la seva manifesta incapacitat per a l'exercici del govern. És que no hi ha cap dubte que no en formarà part mai més i que mentre la gent el voti haurà de continuar fent les seves pallassades des de l'oposició.
Veritable sentit de l'humor demostrà l'alcaldessa Magda Casamitjana (PSC), que va donar la benvinguda al Carnestoltes vestida amb tota la pompa de l'Emperadriu Sí-Sí, un dret que s'ha guanyat "a pols" al llarg dels quatre anys que ha governat. A partir de divendres, però, regulà l'intens trànsit de carrosses amb els seus companys socialistes, disfressada d'acord amb el lema de la seva colla: El Bulli.
Una altra gran ànima del Carnaval rosinc és en José Antonio Valdera (UDC). Enguany, després d'haver-se fet notar en excés durant les setmanes prèvies amb les seves surrealistes notes de premsa, el polític "més popular" de la Vila ha triat una disfressa ben discreta, la de l'home invisible! Diuen les diferents forces de l'ordre que li donen suport, que planava sobre tots nosaltres com un fantasma
En canvi, qui va engrescar a tothom fou en Francesc Giner de Gent del Poble. Passejava amb la Fina, la seva "Primera Damable", pertot arreu. A banda de les colles, la disfressa individual més repetida de l'any fou la de Carles Pàramo (CDC). Se'l veia a qualsevol lloc i el van ben clavar!
