Estimat pare meu

aïda lorenzo. presidenta de l´associació de familiars de represaliats pel franquisme. figueres.

Avui, 8 de març, fa 72 anys que et van afusellar a les tàpies del cementiri de Girona. La meva tristesa és igual avui que ahir. Aquest dolor, aquesta impotència, aquesta falta de reconeixement, aquesta falta de justícia. Tenies 39 anys, ple de vida i de salut amb fills i una dona que t´estimaven.

Quan vaig al cementiri, pare meu, el cor se m´encongeix a dintre el cos. Penso: aquest és el últim camí que el meu pare va fer, i les llàgrimes seguen els meus ulls. Quina tristesa, quina angoixa! Volia recollir les teves restes, pare meu, enterrar-te al costat de la teva dona. Volia tenir-te en els meus braços una sola vegada. Però l´alcaldessa de Girona em nega aquest dret i et condemna una vegada més, has de continuar enterrat en aquestes fosses franquistes, humiliat avui com ahir. Algunes persones han tingut el dret de retirar els seus estimats familiars. A mi, pare meu, em neguen aquest dret. Aquell 8 de març de 1939, la meva mare, la teva muller, va anar al cementiri de Girona i va veure la teva pobra sepultura. Ella sabia que eres allà. Cosa que nega la Sra. Pagans, alcaldessa de Girona. Em nega aquest dret, em diu que no saben on estàs enterrat. Del teu costat han tret en Carles Rahola. Penso que la persecució franquista encara dura. Una vegada més em sento humiliada, la pena, la injustícia tenalla el meu cor.

Pare t´estimo, no t´oblido, ets a dintre el meu cor. Continuaré lluitant per tu i els teus companys. Volem justícia, no venjança, tancar ferides.

«Retrats a mitja tinta»

MONTSERRAT GUARDIOLA ROVIRA. GIRONA.

El llibre de Narcís Jordi Aragó Retrats a mitja tinta mereix un elogi i m´atreveixo a recomanar-lo als polítics actuals. En una mínima biografia d´un piló i mig de personatges implicats en la literatura, l´art, la música o la política exposa alguns detalls que han tingut repercussió en la societat no donant cap importància a la ideologia personal. Això és el que els cal als polítics actuals, tot ens ve condicionat per la tendència política, només es valoren els que s´identifiquen amb el partit dominant deixant a part el més important: el valor cultural.

Així, dia era dia, els mitjans de comunicació vénen plens de crítiques, insults inapropiats vers les persones del partit contrari. La societat, els ciutadans, desitgen que es valori més la cultura i la dignitat humana.

Futbol femení

FRANCESC CAMA RIVAS. PALAFRUGELL.

Sóc aficionat al futbol femení i em sap greu la tan escassa informació i la poca atenció que els diaris de Girona dediquen a aquest col·lectiu. Ja sabem que el futbol d´homes sempre serà el rei però és una llàstima que clubs que mimen el futbol de noies i se´n cuiden amb un gran esforç siguin clamorosament ignorats, se´ls faci tan poc costat i no es doni més a conèixer la seva feina impagable, més ara que les federacions estan fent un gran esforç per promocionar-lo.

Em vull referir concretament al club de l´Estartit, amb un equip jugant a la Superlliga Nacional i que és l´únic que sembla que es mereix una mínima informació. Els resultats i una petita crònica els dilluns i para de comptar. Per si no ho saben, l´Estartit, a part d´aquest equip, en té dos més –a juvenils-cadets–, un dels quals juga a Primera Divisió Catalana, en la qual són líders de grup, amb equips com el Barcelona, l´Espanyol, el Vic, el Reus, el Sant Gabriel, l´Europa, etc. Els altres equips inferiors també són liders en les seves categories.

Crec sincerement que no estaria de més oferir també els resultats i classificacions d´aquestes categories en la seva secció d´esports. De pasada, també els he de dir que podrien repassar la web de la Federació Catalana de Futbol, en què veurien el bon paper que fa la nostra selecció femenina al campionat d´Espanya (Sub 18 i Sub 16) en què han arribat a la fase final, que jugaran a finals de maig. Tindrem alguna notícia d´aquesta competició? Val a dir que de l´Estartit hi juguen com a titulars cinc noies (tres al 18 i dues al 16) i una de cada equip està seleccionada per jugar en l´equip nacional, i que participen en els entrenaments que la selecció està fent a Madrid. Trobarem un forat al diari per fer un seguiment de tot això? Ho dubto, però espero tenir sort.

Moltes gràcies per a la seva atenció.