Geni i figura

08.03.2011 | 01:00
Geni i figura

És indiscutible que Jose Mourinho és un dels millors entrenadors de futbol del món. Els seus èxits a Portugal, Itàlia i Anglaterra l'avalen. La seva carrera ha estat meteòrica i de traductor o ajudant a Can Barça ha passat a treballar en els millors equips europeus.
Florentino Pérez possiblement busqués un mediàtic quan va confiar en el portuguès per a la banqueta del Reial Madrid. De ben segur que va pensar que per posar ordre en un vestidor on les figures es multipliquen, calia una mà de ferro. Un home que és més protagonista que els seus jugadors i que cada jornada mereix les portades dels diaris esportius.
I a fe que ho aconsegueix. Però possiblement el president madridista desconeixia que el lideratge de Mourinho anava lligat a un munt d'acusacions i crítiques no només a la seva plantilla, sinó als rivals, als estaments federatius o al comité d'àrbitres.
Tot plegat l'ha fet un home antipàtic, problemàtic i que ja té una forta oposició en alguns comentaristes de diaris tan importants per a la Casa Blanca com el Marca.
Els set punts de diferència amb el Barça pesen, però la possibilitat de guanyar la Copa del Rei o la Champions fa que es respiri una calma tensa. L'enfrontament amb Valdano-l'home de confiança de Florentino- es va veure com una provocació del míster i un pols a la junta directiva. Al final, el portuguès es va sortir amb la seva i fins i tot va aconseguir la incorporació del davanter togolès Adebayor, malgrat les reticències de l'equip tècnic del Reial Madrid.
Mourinho és conscient que tota la responsabilitat recau sobre la seva persona i ho vol tot controlat. Des dels fitxatges fins a la gent que l'acompanya als desplaçaments. No vol interferències i menys de personatges com Valdano que, vagi bé el club o no, ell no es mourà a la llotja del Bernabéu, mentre l'entrenador s'haurà de cercar feina en algun altre indret.
L'allau de crítiques no només ha afectat Valdano, sinó que en el centre de la diana hi han anat passat tot un seguit de personatges com Pellegrini, Guardiola, Preciado que,malgrat ser companys de professió, els ha deixat a l'alçada del betum. Només Preciado li va plantar cara, mentre que Guardiola i Pellegrini van estimar-se més destacar la trajectòria de Mourinho com un dels tècnics millors del futbol actual, la qual cosa va desarmar de valent el portuguès.
La vida dels entrenadors va lligada als resultats. Si el Reial Madrid guanya un títol tindrem Mourinho una temporada més, però si no és així el seu comiat serà imminent. Amb ell a la banqueta, els blancs ja no són aquell equip respectat a tot Espanya, sinó que vagin allà on vagin desvetllen les ires d'un públic que els veu prepotents i maleducats. Els darrrers partits a fora de ben segur han fet posar vermell un Florentino que és un verdader gentleman i que no estava acostumat a ser escridassat a Pamplona o Santander, per exemple. Per sort, el Govern, de la mà del ministre Sebastián, els ha triat per difondre la imatge espanyola pel món. Segurament aquest fet hagi apaivagat una mica els mals de ventre d'aquestes setmanes en què sembla que el Barça se'ls escapa. Però compte amb aquest Mourinho que no donarà fàcilment el braç a tòrcerÉ Geni i figura, sobretot.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema