En aquesta ocasió la vaga no és per diferències salarials. Els sindicats protesten per la intenció del Govern de privatitzar parcialment els aeroports espanyols. Caldrà veure què passarà a l'aeroport de Girona perquè aquí els sindicats han avalat el pla de modernització aeroportuària per aconseguir el traspàs de la gestió de les instal·lacions de Vilobí. En qualsevol cas, usuaris i turistes han acabat per convertir-se en ostatges dels empleats del servei de transport públic. Els consumidors pateixen directament els conflictes laborals d'un sector que aprofita la seva enorme capacitat de pressió per millorar les seves condicions de treball, una aspiració, sens dubte, legítima, però el cost de les quals esprem tant les arques públiques com les cada vegada més malparades economies familiars. Ningú pot negar que els sindicalistes que inspiren aquestes vagues exerceixen un dret reconegut en la Constitució, encara que no és menys cert que l'economia no està per a bromes i que resulta excessiu aprofitar cada pont o període festiu perquè la palanca de pressió de les seves reivindicacions se subjecti a l'esquena dels que volen gaudir d'uns dies de vacances o de descans. El caos provocat pels controladors aeris és massa recent perquè n'oblidem els efectes i les conseqüències. Diverses associacions de consumidors ja han advertit de l'atropellament que representa l'aturada per als viatgers, mentre que el sector turístic i hostaler també posa el crit al cel davant el risc de perdre clients quan ja s'apreciaven símptomes de recuperació i just quan més es necessita guanyar competitivitat enfront dels mercats dels països musulmans afectats per les revoltes. Una negociació raonable dels convenis col·lectius permetria desactivar a temps l'amenaça. El dret a la vaga és incontrovertible, però la factura ja és massa alta.
