Cartes

ÀNGELA FERRER I MATÓ. GIRONA.

No m´entra al cap que es retalli el pressupost de la sanitat, l´educació, la investigació... i es conservin les ambaixades que fundà el Sr. Carod, que ens costen un ull de la cara i dubto molt de la seva eficàcia, que es conservin els sous als alts càrrecs del govern i a tots els ex haguts i per haver i que viuen en l´abundància mentre els treballadors i totes les classes mitjanes ho passen malament. Potser algú m´ho hauria d´explicar perquè si no no hi entenc res de res. Potser sóc dura de mollera, però davant aquestes mesures que s´adopten, que jo crec tan injustes, se´m revolten els budells. No li passa a ningú més? Sóc un cas rar de l´espècie humana?

Els polítics

i el transport

Marta Arxer i Fàbrega. GIRONA.

Fa uns dies, mentre esperava el bus de línia, se´m va petar la targeta de bus verticalment pel mig. Vaig pensar que el conductor em deixaria passar però, òbviament, em va fer pagar. Li vaig preguntar què era el que havia de fer. Em va dir que havia d´anar a l´ajuntament perquè me la renovessin. Així, doncs, un divendres després de classe vaig anar amb una amiga, a la qual li havien robat la targeta, a l´ajuntament per tal que ens la renovessin. Vam arribar-hi a les cinc en punt de la tarda. Un cop allà, vàrem dir a l´home que ens atenia que havíem de renovar la targeta de bus de línia. Ell ens va respondre que no ens ho podia fer. Hi havíem d´anar un dia entre setmana al ma­tí. El cas és que encara ara no tinc la targeta renovada, perquè hi haig d´anar un dia entre setmana al matí, quan jo haig de ser a l´escola. Què és això? Direu: bé, però els pares hi poden anar en qualsevol moment. I sí, els pares hi poden anar sempre que no treballin i puguin anar a renovar la targeta de la filla. És que potser ens veieu incapacitats per anar a renovar-la i per això es posen uns horaris com aquests? Es creu, potser, que és feina per a pares? O els sembla bé que menors d´edat no siguin a classe, perquè han de solucionar problemes cívics? Els pares ja en tenen prou d´ haver de tirar una família endavant com per haver de demanar permís per sortir de la feina. Tenint en compte que si es demana permís per sortir més vegades del que s´hagi pactat, és possible que es perdi el lloc de treball. Semblen il·lògics aquests horaris. No goso, per la meva possible ignorància política, titllar els polítics de Girona de qualsevol manera. Només els demano una petita consideració per tal que puguem realitzar les nostres obligacions i resoldre els problemes cívics que se´ns puguin presentar.

Figueres estima

els malalts

francesc a. picas. figueres.

Cada any, els Amics de la Mare de Déu de Lourdes de Figueres celebren la Festa dels Malalts al Col·legi de La Salle. L´eucaristia la presidí el senyor bisbe, Francesc Pardo, sota la mirada de la imatge de la Immaculada, que presideix l´altar major de la capella. En l´homilia va recordar els malalts de Figueres impossibilitats d´assistir a la festa. El cant de l´Ave coronà l´eucaristia.

Els Amics dels Malalts de Figueres cada any organitzen un pelegrinatge al Santuari de Lourdes amb autocars, i hi acompanyen malalts i persones amb dificultats. L´associació ha complert cinquanta anys de la seva tasca social. Figueres estima els malalts. Lourdes és el símbol de l´església universal, el baluard contra l´ateisme que avui intenta subjugar les famílies, les escoles i les lleis de les nacions.

En el dinar de germanor el bisbe Francesc Pardo s´assegué a taula rodejat de gent del poble. La tramuntana escampà arreu les notes Ave, Ave, Ave Maria.

Els clients hem

de ser respectats

Esther Ballesteros Cassany. GIRONA.

L´altre dia necessitava 15 nassos de pallasso, raó per la qual em vaig dirigir als mítics xinos. En entrar en aquella caixa de sabates, on sembla que les parets t´hagin de caure al damunt de tan carregades que estan, els vaig demanar a la dependenta. Tot d´una es posà a parlar en xinès amb la caixera, d´una punta a l´altra de la botiga. Tot podia semblar una simple consulta fins al moment en què jo ja tenia els meus nassos, era a la cua per pagar i la conversa s´anava animant. Em va semblar del tot desagradable aquest fet, ja que no se les entenia de res i això, davant d´uns quants clients, és totalment inadequat. A l´hora de pagar la conversa seguia, per la qual cosa la caixera ni es dignava a mirar-me a la cara. Només fou en el moment de dir «cuatro» que canvià la llengua, que no la mirada. Crec que és quelcom que hauria de canviar, ja que no és qüestió de catalanismes (tot i que crec que haurien de tenir un mínim de català, som a Catalunya), si no que ja parlem d´un respecte cap al client i allò fou, sens cap dubte, de molt mala educació.

L´altra cara del senyor Laporta

LLUÍS ALDEGUER MARCÉ. GIRONA.

Intento reflectir amb aquest escrit l´opinió de molts ciutadans, aquells que anem a votar moguts per uns ideals que se sostenen pel discurs i confiança d´uns polítics que ens prometen la seva consecució. Avui crec que molts hem sofert la decep­ció del líder de SI, Sr. Laporta, com també la frustració per la seva actuació i engany. No és el primer cas i per desgràcia tampoc serà l´últim. Molts polítics ens han decebut amb actituds trànsfugues i altres només han demostrat anhel de poder i promoció personal. Quan es formà aquesta organització, SI, després del 10J i presentaren el seu projecte, molts, com jo mateix, vàrem creure que se´ns obria una possibilitat per obtenir un estat sobirà. Algú o alguns donaven un pas endavant que encara ningú s´havia atrevit a portar-ho a terme. ERC, tercera força política, després de dues legislatures formant govern no havia fet res per la independència, a més de pactar amb els socialistes.

Els de Solidaritat amb en Laporta només convenien a aquells partits que acceptessin la independència. Arribaren les eleccions i després de quatre mesos aquest senyor es desmarca i entra a la llista d´ERC a les municipals per Barcelona (segon lloc). Les al·legacions que dóna per aquest canvi són de que ell vol la unitat de l´independentisme i que SI pretén esmicolar-la, a la vegada que ell també s´ha sentit utilitzat pels de Solidaritat. Si analitzem els fets tot això no s´aguanta per enlloc. Si algú trenca aquesta unitat és ell. I utilitzat...?, qui utilitza a qui...? La seva filiació a SI li ha servit de trampolí per entrar en la política. Quan ha vist que només aconseguia quatre escons s´ha buscat un altre partit que li oferís més protagonisme. Esperem que ara no desbanqui els líders d´ERC i es proclami ell el primer de la llista. Aquest senyor ha de baixar del núvol i conèixer la realitat. La seva presència a SI fou motiu suficient perquè molts no votessin aquesta formació, així em consta amb amics i coneguts del meu entorn. Si jo m´hi he adherit ha estat per en López Tena i el seu equip, persones amb experiència política i crec que honestes. També he de dir que en el moment que vaig saber que el senyor Laporta s´integrà a la formació no em semblà malament. Vaig valorar la seva trajectoria com a president del Barça i encara que se li atribuïssin algunes irregularitats, que no comparteixo però que sí les entenc, la seva popularitat em semblà que podia beneficiar-nos (sóc molt ingenu). L´he defensat i li he volgut veure quelcom positiu, però només ha servit per fer el ridícul. De tota manera crec que hem de passar pàgina i valorar el projecte que al cap i a la fi és el que ens ha de servir. Només em faig una pregunta: què en farà aquest personatge de l´escó al Parlament? Esperem que se´n vagi i que el pas del temps posi les coses al seu lloc. Als trepes tard o d´hora també se´ls passa factura.