Se'm demana un article sobre les retallades a Justícia i els greus problemes que pateix. Accepto tot i saber que no tinc prou coneixement, informació i dades sobre aquest tema. Només disposo del poc que he llegit als diaris, escoltat a la ràdio i vist a la televisió, que no és gaire cosa. De fet, sembla com si les retallades brutals dels serveis públics que estan caient amb l'excusa de la crisi només afectin Sanitat i Educació (ara Ensenyament), però el cert és que hi ha una autèntica ofensiva per desmuntar els drets socials bàsics, que s'han anat aconseguit al llarg de dècades de lluita i de reivindicacions, aprofitant la falta de liquiditat.
Fins no fa gaire només es parlava de més metges, més mestres i més Mossos, i evidentment de més assistents socials, entre d'altres coses perquè l'aplicació de la llei de la dependència els requeria. Però només en comptades ocasions s'esmentaven els problemes del servei de Justícia, potser només per dir que els jutjats estaven col·lapsats, que era una vergonya que no estiguessin comunicats entre ells per correu electrònic, i pel problema de la manca de jutges i de funcionaris amb plaça fixa. Sí, s'havien fet grans avenços, com ara la Ciutat de la Justícia a Barcelona; però, no era una vergonya que durant tantes dècades els jutjats de la capital estiguessin dispersats per tota l'Àrea Metropolitana?
Ara bé, el problema (sense retallades i amb retallades encara més) continua sent el mateix, és a dir, hi ha una Justícia per a aquells que es poden pagar un bufet d'advocats caríssim i especialitzat en l'afer que calgui, per una banda, i després una altra, diguem-ne, de segona divisió, per l'altra. Per exemple, si això no fos cert, no s'entendria com el president de la Diputació de Castelló de la Plana no ha anat a la presó. El seu equip d'assessors jurídics han endarrerit el procés fins que els seus delictes han prescrit al cap de 10 anys d'impunitat. O, per posar un altre exemple, com s'entén que Camps a València (i la seva colla d'amics) i Jaume Matas a Mallorca no estiguin empresonats. I per acabar aquesta gira pels Països Catalans, com s'explicaria que Millet, Montull, algú de Ferrovial i algú de Convergència no estiguin a l'ombra si no fos pels advocats de luxe i el poder de la política? Ei, amb bon to, eh?
Tanmateix, això només passa en l'àmbit judicial? Malauradament no, perquè això s'esdevé amb tot i a tot arreu. És a dir, qui té diners i amics poderosos (o informació massa perillosa) se'n surt com si res, i qui no en té se'n va a l'ombra durant anys i panys. Però passa amb tot, perquè si es tenen diners l'educació (ara Ensenyament) dels fills no és cap problema i tampoc ho és la Sanitat, cosa que està molt bé i que sempre ha estat així, vull dir en èpoques de vaques grasses. Però, què passa amb l'escola pública i la sanitat pública quan arriben vaques tan magres com les actuals, i a sobre amb un Govern català de dretes? Doncs, retallada al canto a la pública i a afavorir tot el que es pugui la privada. I això sempre a anat així, perquè les esquerres tenen cura del que és públic i les dretes del que és privat.
Ara bé, amb l'excusa actual de la crisi s'estan desmuntant (em refereixo a Catalunya, evidentment) els serveis públics en favor dels privats. Ja ho va dir de bon començament el conseller de Sanitat quan va declarar que recomanava fer-se d'una mútua. Què ens passa als catalans, que sempre hem de pagar dues vegades per tot? O sigui, la sanitat pública amb els nostres impostos i la privada amb el que anem guanyant? Quant es pensen vostès que guanyem cada mes la gran majoria de ciutadans d'aquest país? En quin món viuen, vostès? Sí, és clar, de la Diagonal cap amunt i només la travessen per anar al Parlament i a la plaça de Sant Jaume per impulsar més retallades. No els veurem mai a vostès fent cua en un dispensari, només faltaria! És tan fàcil retallar els serveis públics dels altres des de la prepotència!
I pel que fa a l'escola pública, doncs, el mateix: barracons per a molts (i aules plenes de mainada que tot just aprenen un dels dos idiomes oficials del país), i escoles privades per a pocs. I arribats aquí la gran pregunta és la següent: què es va fer amb el munt de milions que es van ingressar (tant l'Estat, la Generalitat com els ajuntaments més importants) mentre va durar la bombolla immobiliària? On són aquell munt de milions d'euros fruit dels impostos i taxes que es van recollir cada vegada que es construïa un bloc o es comprava i venia un pis? Què es va fer amb aquella morterada de milions ingressada durant tants anys? Sí, es va construir la Ciutat de la Justícia, es van ampliar hospitals i es van inaugurar algunes escoles, però, on és la resta, tota la resta del que es va arribar a cobrar via impostos i taxes de la bombolla immobiliària?
En fi, algun dia s'hauran de passar comptes per esbrinar-ho, però ara, amb la crisi i amb l'atur, toca retallar drets socials bàsics dels més febles, que sempre és el més fàcil.
