Una nota de la professora Mariàngela Vilallonga m'assabenta que ha mort el professor Robert Brian Tate (1921-2011). Diu que agraïm tota la seva amistat i dedicació i que vetllarem pel seu llegat. Un llegat que va dipositar a la biblioteca de la facultat de lletres el dia 10 de juliol de 2002 i que transcendeix aquesta donació amb el seu coneixement i els seus treballs sobre la nostra història. Ja vaig recollir al Diari de 19 de juliol de 2002 el sentit i la valoració d'aquella donació. Ara, però, voldria recordar com aquest traspàs coincideix amb els actes que es preparen del centenari del naixement del seu amic gironí Santiago Sobrequés Vidal.

Són dues vides que es troben l'any 1949 unides per la figura del gran bisbe i cardenal gironí Joan Margarit i Pau. Tate exploraria per damunt de tot la seva obra literària i historiogràfica i la dimensió humanística del personatge, mentre que Sobrequés exploraria el llinatge i el pes de la família en les grans lluites de la crisi catalana de la baixa edat mitjana. Havent-se trobat treballant, sense saber-ho, sobre el mateix personatge, van saber sumar les seves aportacions i van compartir molts dels seus coneixements. De tots dos ens n'han quedat finalment biografies essencials del bisbe. Tate va donar a conèixer el seu treball l'any 1955: Joan Margarit i Pau. Cardinal-bishop of Gerona. A biographical study (Man?chester University Press); una biografia que ampliaria per encàrrec de Max Cahner i que donaria lloc al llibre Joan Margarit i Pau, cardenal i bisbe de Girona. La seva vida i les seves obres (Barcelona, ed. Curial, 1976). Sobrequés, per la seva banda, dedicaria a la família Margarit la seva tesi doctoral l'any 1951 Los Margarit y el Ampurdán. Precedentes de la Guerra Civil catalana de 1462-1472, de la qual es desprendrien molts dels treballs científics que va dedicar a la guerra civil i també una biografia escrita també el 1951 però que acabaria publicada molts anys més tard: Joan Margarit i Pau. La tràgica fi de l'edat mitjana a Catalunya (Barcelona, Ed. Base, 2006).

L'any 1973, quan Sobrequés va morir, Tate em va fer arribar la carta manuscrita que publiquem aquí. El professor Salvador Oliva, que treballava al departament de Tate a Nottingham, ens havia posat en contacte quan vivíem a Liverpool i més tard ens havíem vist a Girona i Palamós. Després ens veuríem encara una colla de vegades més, i quan vaig tornar a Anglaterra vaig passar una nit a casa els Tate, el 15 de juny de 1996, convidat pel mateix Tate a donar una conferència a la Universitat.

Tate havia dedicat a Sobrequés l'edició ampliada de la seva biografia de Margarit: "I per moltes de les coses acumulades entre aquestes cobertes voldria expressar la meva gratitud a la família de Santiago Sobrequés i Vidal, amb el qual vaig començar una llarga amistat el 1949, trencada malauradament per la seva mort el 1973, just quan em posava a retocar el tema que ens reuní al principi. A la seva memòria i a la seva família dedico respectuosament aquest llibre". I en el mateix pròleg havia deixat constància de l'ambient que es va trobar quan va arribar a Catalunya per primera vegada: "Tot just acabada la Segona Guerra Mundial, vaig començar a recollir informació a Barcelona i Girona sobre la vida i obres del bisbe Margarit. Era un temps difícil en general per a la societat espanyola malalta encara per la sotragada de la guerra civil i per les convulsions de la lluita a Europa. A Catalunya les conseqüències de la cruenta contesa, si no provocaven una apatia negativa en els ambients intel·lectuals, endurien actituds ja prevalents abans del 1936".

És en aquest context que els dos professors es troben, com explica Sobrequés en la introducció del seu llibre sobre Margarit que com hem dit escrit el 1951 no veuria la llum fins al 2006: "Durant la primavera de 1949 vaig ser agradablement sorprès per la visita del Sr. Tate, llavors absolutament desconegut per a mi. En un català correcte, a penes matisat per un lleu accent estranger, em va exposar l'objecte de la seva visita que era, naturalment, la d'establir relació amb mi atès que tots dos perseguíem objectius aproximats. Tate portava un mes de residència a Barcelona i amb això n'havia tingut prou per aprendre a parlar correctament la llengua que va parlar el personatge que es proposava d'estudiar. Vaig comprendre que em trobava davant un cas d'intel·ligència poc corrent i les experiències posteriors em van confirmar plenament la meva primera impressió. D'aleshores ençà, s'ha establert una col·laboració profitosa entre l'intel·ligent erudit del nord d'Irlanda i l'obscur professor d'institut provincià autor d'aquestes ratlles".

Tate, a part de la biografia, publicaria treballs sobre Margarit els anys 1951 i 1957 que inclouria l'any 1970 en el seu recull d'Ensayos sobre la historiografía peninsular del siglo XV, (Madrid, Gredos, 1970), amb El "Paralipomenon" de Joan Margarit cardenal obispo de Gerona i "El manuscrito y las fuentes del "Paralipomenon Hispaniae".

En el moment d'honorar la memòria de Robert Brian Tate i just quan comencen els actes del centenari del naixement de Sobrequés, aquest repàs breu de dues vides paral·leles que es van trobar en una cruïlla marcada per la forta personalitat de Joan Margarit m'ha semblat adient. He cregut que explicar algun aspecte de les circumstàncies concretes del respectiu treball intel·lectual podia ser una bona manera de concretar la memòria, el reconeixement i l'homenatge. I de fixar la nostra ciutat com a fil conductor d'alguns aspectes de les respectives trajectòries.