Cartes

Maria Bolaños Gil. Riudellots de la Selva.

Aprofitant la jornada de portes obertes de la Sagrada Família amb motiu de la consagració de la basílica el passat mes de novembre, vam decidir amb la meva mare i la meva tieta anar a visitar-la i fer una mica de turisme per la gran ciutat. Després de visitar el Temple, vam anar fins a plaça Catalunya. Allà vam veure el bus turístic. Sí, és típic dels guiris però, per qui no coneix gaire bé la ciutat, fa que et puguis situar i orientar-te millor. Vam demanar el preu i la nostra ignorància ens va fer quedar bocabadades quan ens van dir que costava 23€ per persona. Vam deixar el viatge per a aquelles persones que volguessin pagar un preu injust per fer un volt en autobús.

Vam continuar, caminant, pel passeig de Gràcia. Ens vam parar a la Casa Batlló, també obra de l´arquitecte Gaudí. Quan ens disposàvem a entrar-hi vam veure que l´entrada costava 18€ per persona. Vam seguir fins arribar a la Casa Milà i, un altre cop, no vam deixar de sorprendre´ns pel preu, 11€ per persona. Vam entrar-hi a contracor, no fos dit que no havíem visitat res. Sóc conscient que, com en tot, hi ha unes despeses de manteniment. Però, sentint-ho molt, crec que són preus abusius.

Des de fa uns anys s´han inflat tant els preus i es paguen burrades per coses que realment no tenen aquell valor i, a més, ens sembla ben normal. Tinc la sensació que no ens costa guanyar els diners i els experts potser dirien que això prové de la inflació i de la demanda d´aquests serveis. Però estem parlant de cultura. Posen aquests preus només perquè uns pocs puguin tenir el privilegi de visitar aquests llocs? Potser si el preu fos més assequible, no hi hauria més gent que els visitaria i potser guanyarien més diners… Perquè aquesta és la seva finalitat, oi?

La cirurgia cardíaca a l´Hospital Trueta

Àngels morales. directora hospital dr. josep trueta de girona.

Arran de la notícia publicada el 9 de març passat el seu diari sobre la cirurgia cardíaca en el Trueta voldríem fer les consideracions següents. L´Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta des de finals de l´any 2006 està duent a terme intervencions de cirurgia cardíaca amb normalitat d´acord amb el programa conjunt que es realitza amb l´hospital de la Vall d´Hebron. En aquest sentit, l´any 2010 es van fer unes 80 intervencions al nostre centre i aquest 2011 ja s´han intervingut 16 pacients. Aquest fet representa que aproximadament un 25% de la demanda de cirurgia cardíaca per part de pacients de les comarques de Girona s´intervé a l´Hospital Trueta i la resta s´atén a hospitals de l´àrea de Barcelona.

Els pacients que s´han d´intervenir d´aquest tipus de cirurgia són valorats d´acord amb els criteris mèdics a la sessió medicoquirúrgica que es fa setmanalment per un equip format per professionals del Trueta i de l´Hospital de la Vall d´Hebron i que estudia, un per un, tots els pacients candidats a cirurgia per oferir la millor opció en cada cas. Aquest és el procés habitual del programa de cirurgia cardíaca de l´Hospital Josep Trueta-Vall d´Hebron. Així doncs, actualment el nostre hospital opera dos pacients del cor cada setmana i els criteris per prioritzar uns malalts o uns altres són estrictament mèdics o clínics, en cap cas econòmics o pressupostaris.

La venjança

del camp

jesús domingo martínez. girona.

En les XXI Jornades Tècniques d´Acorex, l´exministre de Treball i enginyer agrònom Manuel Pimen­tel, va tornar a la càrrega per advertir que el camp es venjarà aviat d´una forma dura. I tot perquè l´agricultura, en general, «està sent menyspreada des de fa molt temps, ja que la població europea és majoritàriament urbana, mai no s´ha preocupat i creu que els aliments apareixen per màgia en un supermercat». Evidències hi ha, en això estic d´acord amb Pimentel, com l´eliminació de la paraula «agricultura» del nom de ministeris, conselleries i altres departaments administratius i en la creació d´un imaginari de «pagès», en un jardiner del medi, quan no és vist com un paràsit de la PAC

El PP i la

responsabilitat

Jordi Vidal Bernades. Palafrugell.

Amb aquests sis anys que el PP és a l´oposició s´ha fet tot un mestre en l´art de tapar els seus propis escàndols i donar la culpa al Govern de tot el que passa. És molt fàcil fer una oposició així, sense presentar cap idea, limitant-se a dir no a tot i opinen que tot el que fa el Govern esta malament. Com poden ser tan obstinats quan a Europa hi ha un suport a Zapatero, així com els empresaris, els sindicats, els bancs i, fins i tot el Rei, que va dir amb motiu de la seva visita a Moscou, el seu suport a les mesures decididea pel Govern? Què poden pensar els votants del PP dels seus polítics quan en els últims 30 anys totes les mesures socials han portat la marca del PSOE? Seran capaços de donar suport a un partit que només vol que tot vagi malament per arribar al poder? No he vist a cap país que els ciutadans facin costat als corruptes i incompetents. Espanya és diferent?

Diguem les coses

pel seu nom

Hèctor Pipió i Gelabert. GIRONA.

Ha tingut un ressò important en els mitjans de comunicació el record de la tempesta de neu i vent que ara fa un any va afectar diverses infraestructures; entre elles, la que constitueix l´espai forestal, en la seva gran majoria de propietat privada, però que per les seves fun­cions indirectes i efectes generals sobre la població i la resta del territori, mereix la consideració d´infraestructura pública. Es va dir i se segueix dient que els boscos han quedat bruts a conseqüència d´aquell episodi meteorològic i que per tant calia netejar-los per prevenir possibles conseqüències negatives. Boscos bruts? Reconec que potser no és més que una qüestió semàntica. Però què direm en referència a la quantitat de deixalles d´origen antròpic que apareixen als llocs més freqüentats per individus de l´espècie humana, normalment amb els seus vehicles? Només cal abocar-nos als talussos de les carreteres, mirar els llocs d´aparcamnet espontani o fins i tot transitar per on només s´hi pot anar a peu per veure allò que realment embruta els boscos. L´acumulació de matèria vegetal morta per causa d´un fenomen meteorològic, com ha estat el cas, es mereix un altre nom. Encara que només sigui per fer palès que aquesta matèria vegetal inert es produeix constantment de forma natural i difusa i que en determinades ­circumstàncies també naturals i amb força freqüència, pot assolir unes dimensions grans i difíciment abastables si es vol corregir. Una altra qüestió que ha aparegut sovint als mateixos mitjans i sobre el mateix tema, més concretament en relació amb les infreestructures elèctriques, és l´opinió atribuïda a un col·lectiu anomenat «els enginyers», sense més. Però d´enginyers n´hi ha de diversos tipus i amb sensibilitats molt diferents. Cal especificar.

Agraïment

Lidia Benedito Garcia. girona.

Moltes gràcies! M´agradaria dedicar quatre paraules a Q Veterinaris per la seva profesionalitat, humanitat i sobretot tendresa a l´hora de cuidar els animalets. Fa un mes vàrem adoptar una gateta a la protectora, ja que el gatet que teníem es va morir i ens va deixar un buit bastant gran. La gateta va tenir alguns problemes de salut simples que de mica en mica s´han anat recuperant. Per això vull agrair a Q Veterinaris de Celrà i de Quart tot el que han fet per ella i estan fent, la tendresa de totes les visites, la manera de mimar-nos, aconsellar-nos etc. Això sí que és tractar amb grans profesionals, seguiu així perquè queden poques persones amb aquest cor tan gran. Gràcies per tot, companys!