Encara amb un peu en el somni i un altre en la vigília, escolto per la ràdio que un terrorista suïcida acaba de provocar "una autèntica massacre" en algun lloc. No aconsegueixo veure els caps solts de les víctimes, ni la roba amarada de sang, ni les mans despreses dels braços com les fulles dels arbres. No veig els ossos entre les esquerdes de la carn. No veig res d'això, però em sorprèn l'expressió "autèntica massacre". Potser abunden les massacres falses? Per què col·locar davant del substantiu essencial l'adjectiu inútil? El posem nosaltres o el llenguatge? M'hauria impressionat més escoltar massacre, a seques, que "autèntica massacre"?

- Escolta, que hi ha hagut una autèntica massacre aquí al costat.

- Ara no puc anar-la a veure perquè estic esperant una trucada de la meva mare.

Doncs això, que no hi podem anar. Gaddafi està provocant autèntiques massacres, però ara no hi podem anar. Només podem anar-hi quan ens ve de gust provocar-les a nosaltres, com quan va passar tot allò de l'Iraq, on els serveis secrets de tot el món havien descobert unes "autèntiques" armes de destrucció massiva. A la Guerra del Golf, crec, van treure un ocell gran amarat en petroli per mostrar-nos l'"autèntic desastre" ecològic. Després va resultar que el corb marí era fals. Hi ha també el cas d'aquell voltor fotografiat a pocs metres d'una nena defallent, com esperant que morís per obrir-li l'estómac, una "autèntica atrocitat", que va tenir també, es veu, alguna cosa de muntatge. El fotògraf es va suïcidar de veritat i ningú va dir que es tractés d'un "autèntic suïcidi" perquè quan els desastres són autèntics no necessiten l'adjectiu.

Hi ha un excés d'adjectius en tot, també hi ha un excés de realitat. Però la realitat, fins i tot quan és excessiva, no arriba al cap o al cor a base d'adjectius, sinó de substantius. L'adjectiu, la major part de les vegades, només és una mostra d'impotència verbal, a vegades d'impotència ideològica. No busquin adjectius per descriure els efectes de la pròxima vaga d'AENA.

Els sentirem com qui sent ploure, sobretot després d'haver patit la dels controladors. Intel·ligència, dóna'm el nom exacte de les coses.