Cartes

el beure!

Àlex Casademunt Monfort.

Cerdanyola.

Segons l'ANFAC (Asociación Es?pañola de Fabricantes de Automóviles y Camiones), el passat mes de gener, la venda de cotxes va baixar a l'Estat espanyol, excepte en la gamma de cotxes de luxe, que havia augmentat un 133%. Potser no hauria donat tanta importància a aquesta notícia si no fos perquè, al mateix temps, la nostra admi?nistració està aplicant un pla d'austeritat mai vist des de fa molts anys. Com a professional de l'ense?nyament en el sector públic, també estic patint les retallades de la Generalitat i, òbviament, no puc fer altra cosa que mostrar la meva indignació. Una cosa és la raciona?lització dels recursos en el sector públic, que comparteixo, i l'altra és retallar serveis socials perquè uns pocs escapen a una fiscalitat redis?tri?butiva. Ben sovint es diu que a?vui ja no existeixen diferències en?tre la dreta i l'esquerra, heus en aquí una de ben il·lustrativa.

Al Sr. Josep Roselló li falla la memòria

Manel SALVADOR GARCIA. SANT ANTONI

DE CALONGE.

Segons informa Diari de Girona, el regidor del grup municipal de Ciutadans per Calonge i Sant Antoni, a l'oposició a l'Ajuntament de la vila baixempordanesa, el se?nyor Josep Roselló, va assegurar ahir que "mentre vaig ser alcalde, mai vaig aprovar un sol projecte que no tingués l'informe jurídic i urbanístic favorable, malgrat totes les acusacions, tota la documentació està arxivada i es pot veure". Doncs bé, el Sr. Roselló està equivocat. A l'expedient corresponent a la llicència d'obres de l'edifici Anna I, ubicat al Passeig Marítim de Sant Antoni, no hi figura el preceptiu informe jurídic que, en el seu moment, havia d'haver lliurat el secretari municipal. I això no es una opinió, és quelcom objectiu i fàcilment comprovable.

Compromís

i ocupació

JOSEP SERRA QUINTANA. girona.

Estem vivint aquests dies el culebró d'un grup empresarial que el seu principal actiu publicitari era el d'estar compromesos amb l'ocupació. La manca de liquiditat el porta finalment a suprimir centenars de llocs de treball. Si el seu deute és aproximadament una desena part dels seus actius, segons ells, és inversemblant que vulguin mantenir unes empreses amb marques sòlides i que algunes podrien ser venudes, sanejar el grup i salvar els llocs de treball. Sembla que el criteri del tot o res és la màxima d'aquesta família, amb ells o en contra. Quan no hi ha líquid ni crèdit, els mortals hem de vendre i prou afortunat serà qui tingui alguna cosa per ser venut. Segurament és quan valor i preu ja no són el mateix. Quan solvència i credibilitat deixen de donar-se la mà. Quan la realitat supera la ficció i l'orgull està per sobre de qualsevol competència i compromís.

Polítics sense principis

Albert Català Vellbo. Riells i

Viabrea.

Des de fa uns mesos, visc a Riells i Viabrea, preciosa població en el baix Montseny. Dimarts passat, amb el meu pare, vam assistir a un ple de l'Ajuntament i em varen marxar les ganes de tornar. En primer lloc, cal destacar la poca gràcia de citar un ple el mateix dia que el Barça es juga una classificació europea. No hi havia més dies per fer aquest ple? A més, per veure el que vam veure. En segon lloc, la meva queixa cap als polítics d'aquest poble. Hi va haver una resposta d'un polític que ens va deixar perplexos. Crec que era l'alcal?de que va explicar que els comptes de l'any 2009 no quadraven i que faltaven uns diners. Després van parlar tres persones més. Dos van dir que no estaven d'acord amb aquests comptes i que s'havia de veure què havia succeït. Però el cas greu per a mi va ser el tercer. Va dir que no havia assistit a la reunió en la qual es va parlar d'aquests comptes i que no podia opinar, per la qual cosa votava en blanc, ni sí ni no. Ja em sembla una falta de respecte impressionant no assistir a una reunió del teu Ajuntament quan estàs en aquest treball perquè vols. Però pitjor encara, no haver-t'ho mirat abans d'anar al ple. Avui llegeixo en el Facebook de l'Ajuntament un escrit que parla del ple. Resultat, s'aproven els comptes pel vot de l'alcalde i l'abstenció de la regidora. Casualment, el que fa de molt mal pensar, l'alcade va explicar que donava 2.000 euros a una entitat a la qual està vinculada aquesta regidora que es va abstenir. Com volem que funcionin així els ajuntaments?

Estan bufant uns mals aires

Lluís Torner i Callicó. GIRONA.

Bé! Del que col·loquialment se'n diu mals aires, ja fa un temps que n'estan bufant, i molts, però encara se n'hi han afegit uns de nous, els dels vols i aeroports.

Tenim la problemàtica de Rayanair, no voldríem donar la culpa a l'un o l'altre, però d'entrada no es pot obviar, està molt clar, que aquesta empresa s'aprofita de les circumstàncies, enfront de la dependència que el nostre aeroport té d'ells, i de retruc tot allò que es mou a redós del turisme. Entenem que el nostre actual Govern, que s'ha trobat un preacord signat -tot i que sembla que algú d'ells ja el coneixia- ara, davant del fort endeutament, hem de pensar que és lògic que, abans de signar, vulgui estudiar la possibilitat d'arribar a un pacte. Però cal sospesar que davant la, diguem-ne, prepotència d'aquells que tenen la paella pel mànec, la decisió a prendre ha de ser ràpida, ja que està a punt de començar la temporada turística, que en aquest moments és una de les primeres fonts d'ingressos, i se'n podria anar en orris. D'aquí la preocupació de molta gent, ja que talment com va l'economia, només faltaria que el sector del turisme també anés malament.

Per altra banda, hi ha una amenaça encara més greu, alhora que inexplicable, per no dir infausta, per exagerada, més en les actuals circumstàncies, que els sindicats dels treballadors d'AENA volen convocar 22 dies de vaga, paralitzant els aeroports, en les dates més estratègiques, entre l'abril i l'agost, amb la qual cosa posarien en perill l'anada i vinguda de milers de passatgers, la majoria dels quals, com és ben lògic, per no córrer el risc, cancel·laran les seves reserves, ocasionant pèrdues irreparables; i ja no parlem de la penosa imatge que, si es produeixen les aturades, es donarà arreu del món.

D'aquí el títol del present escrit, bufen mals aires, tant de bo que, en ambdós casos, es puguin trobar les solucions escaients, per evitar el desastre -tot i que part del mal ja està fet- i que puguem passar pàgina. Cas contrari, mala peça tenim al taler. És el nostre parer.