Anys enrera, les vagues que afectaven els ciutadans eren digerides amb més bona voluntat que ara. Però el món ha canviat. No només ha canviat la gent, que ha derivat cap a l'individualisme com a tendència general de tot el món desenvolupat. També han canviat les vagues i el seu impacte. En el temps en què la solidaritat col·lectiva era una altra tot era més nou i els ciutadans no s'havien quedat atrapats una pila de vegades en un embús de trànsit perquè hi havia una prostesta laboral al mig de la carretera; no hi havia centenars de milers de persones tirades a les andanes dels trens cada dos per tres perquè una colla de treballadors privilegiats volien incrementar els seus privilegis; no hi havia tanta gent de classe mitjana agafant avions i, per tant, no hi havia milers de ciutadans innocents perdent l'avió que havien pagat perquè els aristòcrates de les torres de control exi?gien encara més privilegis. Tot això no passava, però ara passa, ha passat moltes vegades i els ciutadans ja no poden més. Ara, quan els treballadors d'AENA anuncien que defensaran una hipotètica regulació laboral fent vaga els dies crítics de Setmana Santa i de l'estiu, la sensació de xantatge cau sobre una pell cremada. El país travessa una situació crítica, a Catalunya hi ha 600.000 aturats i la possibilitat que l'activitat turística quedi danyada pels interessos particulars d'un grup tan reduït remou els estómacs. Si la llei ha de respondre -i és així- a la sensibilitat social de cada moment, és urgent que una nova llei de vaga impedeixi els abusos dels qui tenen la sort de treballar en sectors estratègics i és a la seva mà provocar greus perjudicis econòmics o trencar les il·lusions de milers de persones. Mentrestant, el Govern ha d'impedir per tots els mitjans que una reivindicació laboral consisteixi a trepitjar les vides de milers d'innocents.