L´immobilisme aniquila la religió

 
L´immobilisme aniquila la religió
L´immobilisme aniquila la religió  

JAUME ROCABERT I CABRUJA Aquests inicis del 2011 passaran a la història per les revoltes populars que sacsegen una part del món on semblava impossible que dins d'uns règims tirànics i despòtics del món musulmà, fos possible que es produïssin. És evident que la força del jovent, acompanyada d'un més alt nivell acadèmic, l'afany de llibertat i democràcia, ben assistida per les noves tecnologies de la comunicació, han impulsat la ciutadania a unes revoltes pacífiques, però alhora contundents, en contra de la misèria i l'explotació a la qual s'han vist sotmesos, sense que, fins ara, poguessin fer altra cosa que resignar-se als designis d'uns governants corruptes i sense escrúpols. És molt probable que, de manera imprevista, ens estiguem endinsant en un món menys conformista i ens trobem a l'inici d'un nou paradigma democràtic. En qualsevol cas, sembla notori que tant a Occident com en els països del Magrib o en qualsevol dels emergents, la ciutadania ja no accepta veure's desatesa, explotada i no escoltada en les seves demandes de democràcia, de transparència i de participació, car aspiren a ser-ne actors ?ac?tius i no simples comparses o espectadors passius.
Aquesta reacció que s'està produint en el món àrab és també un avís per a aquelles societats occidentals que segueixen ofegant les reivindicacions de més sobirania, democràcia i més justícia equitativa de la ciutadania (cas d'Espanya amb Catalunya), però també és un avís diàfan adreçat a institucions com l'Església Catòlica, que amb la seva estructura barreja de poder polític (Estat del Vaticà) i de poder religiós (un i altre, sostinguts sota formes dogmàtiques i antidemocràtiques), està ofegant, sistemàticament, el desig de transformacions profundes, de democratització interna i d'aplicació urgent d'una doctrina (la del Concili Vaticà II) que tot i ser més oberta i més propera a les reclamacions dels creients, caldria revisar de nou i adaptar-la a l'evolució que ha sofert, cinquanta anys després de la seva publicació, la societat dels nostres dies.
Aquesta, però, no sembla que sigui la voluntat de la jerarquia catòlica que, salvant honroses excepcions, no només és retrògrada i altament conservadora (també els bisbes de la tarraconense), sinó que, des del papa Wojtyla, s'ha instal·lat dins d'una mena de búnquer on s'han aïllat de les inquietuds de les noves generacions, de les veus crítiques dels laics i teòlegs (homes i dones), amb l'obscur objectiu de no reconèixer la seva praxi erràtica i no veure's forçats a canvis i reformes que no desitgen, però que la interpretació que fan els cristians dels signes dels temps dels nostres dies, el sensus fidei amb definició del Concili, ho reclamen sense pal·liatius: l'adaptació del missatge i del llenguatge evangèlic a les interpretacions teològiques dels nous temps.
Tot i que les vocacions sacerdotals s'han reduït dràsticament, que el nombre de capellans en actiu és cada cop més baix o que el nombre de creients esta caient en picat (segons les darreres enquestes, en un període no superior als deu anys, el nombre de persones que es manifesten creients ha baixat en un 20% i ara ja no superen el 50% de la població), la Conferència Episcopal Espanyola, una de les més integristes del món catòlic, s'oposa, segons publica l'editorial d'Ecclesia (l'òrgan oficiós dels bisbes), a qualsevol de les reformes que a inicis del mes de febrer proposaven un col·lectiu de 144 teòlegs i teòlogues de parla germànica (alemanys, austríacs i suïssos). Entre les reformes bàsiques, esmenten el sacerdoci femení, la fi del controvertit celibat obligatori i l'elecció democràtica dels bisbes.
El més patètic, però, han estat els arguments (buits de qualsevol principi teològic) en què es basen per oposar-se a unes reformes que si no les accepten democràticament, podria ser que un dia fossin finalment aplicades després d'haver-los foragitat d'on, pel seu ostracisme, no haurien d'haver estat mai.

  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per


Avís legal
Altres mitjans del grup
Diario de Ibiza | Diario de Mallorca | El Diari | Empordà | Faro de Vigo | Información | La Opinión A Coruña | La Opinión de Granada | La Opinión de Málaga | La Opinión de Murcia | La Opinión de Tenerife | La Opinión de Zamora | La Provincia | La Nueva España | Levante-EMV | Mallorca Zeitung | Regió 7 | Superdeporte | The Adelaide Review | 97.7 La Radio | Blog Mis-Recetas | Euroresidentes | Loteria de Nadal | Oscars | Goya