La Universitat de Lleida ha acollit els dies 10 i 11 d'aquest mes les XXII jornades catalanes de Dret Social, organitzades per l'Associació Catalana de Juslaboralistes, dedicades a l'estudi i debat de les reformes laborals de 2010, tot i que han estat també tractades les aprovades durant aquest any. La qualitat dels ponents ha tingut com a conseqüència una reunió molt dinàmica i profitosa, en què hi ha hagut un ampli debat entre els professionals del món del treball en les seves diverses vessants: acadèmica, professional, sindical, empresarial, pública, etc.

Les jornades catalanes s'han consolidat com la reunió de referència i cita obligada per a un ampli nombre de persones del món laboralista, tant de Catalunya com de la resta d'Espanya, i del seguiment de les publicacions de cadascuna d'elles es pot constatar com han acollit com a ponents, i també moltes vegades com a comunicants, a la doctrina juslaboralista més reconeguda. A més, han possibilitat comprovar, en viu i en directe, la consolidació d'una potent escola catalana de Dret del Treball, molts membres de la qual eren encara estudiants o molt joves professors en formació quan es van posar en marxa les jornades, escola de la qual, dit sigui sense falsa modèstia, m'enorgulleixo tant per la qualitat dels seus membres com per haver contribuït a formar-la, i no cito noms per no deixar a cap persona que s'ho mereixi fora de la llista de refe?rència, perquè per descomptat aquesta llista és molt àmplia i té també àmplies relacions amb universitats de la resta d'Espanya. Moltes vegades he dit que l'escola catalana s'estén per tot el territori espanyol, tant pels membres que la integren com per les persones que han contribuït al seu creixement i consolidació, i que pot trobar-se des de la Universitat de Girona (per quan, una altra vegada, unes pròximes jornades en aquesta preciosa ciutat i en aquesta preciosa Universitat i Facultat de Dret?) fins a la Universitat de Sevilla, de tal manera que espero que en poc temps pugui fer-se una visita turísticointel·lectual a totes elles en l'AVE (esperem que arribi aviat a Girona).

Les XXII jornades catalanes de dret social han demostrat la vitalitat del món juslaboralista de Catalunya i les seves àmplies ramificacions cap a la resta d'Espanya, en el marc d'una societat on segueix calent parlar del món del treball, i on cal proclamar en veu molt alta, tant en directe com a través de les possibilitats tecnològiques avui existents, que el Dret del Treball i de la Seguretat Social segueix calent per tractar les cada vegada més greus situacions de desigualtat que es donen en les relacions laborals en molts països, inclosos també en més d'una ocasió els anomenats desenvolupats, i per defensar la veu dels sense veu.

Una breu repassada a la història de les jornades catalanes ens dóna degut compte de la importància que han adquirit des del seu inici, i de la varietat de les matèries abordades des de 1989 i de la qualitat de les intervencions queda constància en les publicacions de les ponències i algunes comunicacions de totes les jornades. La pàgina de la nostra associació, de la qual vaig ser vicepresident durant diversos anys i organitzador de dues jornades durant la meva estada a la Universitat de Girona, ens recorda quines han estat les qüestions tractades. No deixa de ser curiós que les primeres jornades, celebrades en la sala d'actes de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, es dediquessin a "la reforma del procediment laboral", en concret a la Llei 7/1989 de 12 d'abril, de bases del procediment laboral, i que les segones es dediquessin a l'estudi de la (llavors) nova Llei de Procediment Laboral aprovada per Decret legislatiu 521/1990 de 27 d'abril. I dic que no deixa de ser curiós perquè fa pocs dies s'ha publicat en el Butlletí Oficial del Congrés dels Diputats el nou projecte de llei reguladora de la jurisdicció social, i no seria gens estrany, certament, que en les XXIII jornades tingués un paper destacat aquest text que, previsiblement, ja serà llei.

En fi, una ràpida relació dels títols de les jornades ens indica la importància, i l'impacte, de les matèries tractades en els nostres congressos: l'estudi de deu anys de jurisprudència constitucional (1981-1991), és a dir d'un període de capital importància en l'àmbit laboral per a la delimitació de les competències laborals estatals i autonòmiques, i per a la interpretació per part del Tribunal Constitucional dels drets, fonamentals o no, de contingut laboral; el projecte de llei de vaga de 1992, l'entrada en vigor del qual com a llei només va ser impedida per la decisió del llavors president del Govern Felipe González de dissoldre el Parlament per convocar noves eleccions, i el text del qual ?se?gueix sent avui un material de primera referència a l'hora d'abordar qualsevol possible regulació del (encara no desenvolupat) article 28.2 de la Constitució; la flexibilitat de les relacions laborals, que, ¡sorpresa! eren abordades per les jornades de 1993 quan era encara incipient el debat a Europa i Espanya, i la paraula flexiseguretat era una perfecta desconeguda; en fi, la reforma de la negociació col·lectiva, coincidint amb les modificacions de la LET de 1994, i de la qual 17 anys més tard se segueix novament parlant i debatent.

Però també hem dedicat atenció especial a les noves realitats del món del treball, i bona prova d'això són diverses jornades: la de 2000, dedicada a una anàlisi multidisciplinària del treball; a l'any ?se?güent es van analitzar els nous escenaris per al Dret del Treball amb menció especial a l'impacte dels nous marcs laborals sobre la família, la immigració i el propi concepte de treballador; 2003 era l'any elegit per tractar sobre la incidència de la informatització i la comunicació en el món del treball (per cert, per quan la retransmissió per streaming de les jornades, perquè puguin ser vistes i seguides en directe des de qualsevol lloc?); o les de 2008, sobre la delimitació del treball per compte d'altri i les seves fronteres, en les que vaig participar com a ponent i de les quals conservo un especial i agradable record; ni s'han d'oblidar, ni moltíssim ?menys, les celebrades a la UAB el 2006, sota la direcció del professor i amic Francisco Pérez Amorós, dedicades a l'extinció del contracte de treball i les actes de les quals donen degut compte de les bones ponències i comunicacions presentades, al temps que van tenir un important simbolisme sentimental atès que les jornades "tornaven" a on van néixer després d'un període de 13 anys.

L'any que ve ens toca seguir treballant i millorar allò fet fins ara. En això ja hem començat a treballar.