o em faig a la idea del que és una guerra. I no és per falta de voluntat. Llegeixo en quatre diaris diferents l'assumpte de Líbia i em dic: això és una guerra. Però m'ho dic a la manera que em diria: això és un galimaties. Una guerra. Observo amb atenció les fotos dels ferits, dels morts, prenc notes del camp erm on apareixen homes esparracats amb bazookes polsegosos, intento imaginar Gaddafi a una banda i els rebels a l'altra. Penso en els hospitals plens a vessar, en les transfusions de sang, en les amputacions de braços i cames, aconsegueixo veure un terra de ciment ple de gases amarades de sangÉ Hi poso molt bona voluntat, en fi, però no em faig a la idea. I no sóc l'únic. Nacions Unides, per exemple, i les autoritats europees porten més retard que jo. Per això els costa tant intervenir. El més que passa és que si Gaddafi truca a Zapatero, no s'hi posa.
Passa amb totes les guerres que no són d'un, crec jo. Per la superfície ens fiquen discursos morals i per sota de la taula compten amb els dits els barrils de petroli. Els usuaris de la informació ens quedem enlluernats amb els discursos morals, que molen quantitat, i se'ns ?escapa el truc. D'acord, ja han ?condemnat vostès Gaddafi, ja han aconseguit que en tinguem una opinió diferent de la que teníem quan ens regalava cavalls. Ara ja sabem que és dolent. Però quants civils mata cada dia? De quina manera han aconseguit les autoritats mundials que traguem el cap a aquest horror com el que surt en un videojoc en 3D?
Obama, se'n recorden vostès?, anava a tancar Guantánamo en deu mesos. Però continua aquí, 24 hores al dia set dies a la setmana. És l'únic lloc on funcionen les urgències. Et col·loquen la granota taronja un minut després d'entrar i comencen a torturar-te l'endemà. Guantánamo és una maqueta de l'horror, un mapa de la tortura, la casa de nines d'un pervers sexual anomenat Bush. Però l'anomenat Obama, la ?sexualitat del qual sembla més saludable, no s'atreveix a tancar-lo. Total, que si a vostè li crea problemes de consciència l'assumpte de Líbia, no es posi al telèfon quan li truqui Gaddafi. Amb això, fins a nova ordre, n'hi ha prou.
