L'independentisme, ni que sigui per la seva història i pel que representa com a objectiu, ha de merèixer un mínim respecte, sobretot dels qui en són partidaris. Lamentablement, en l'actualitat es veuen certes actituds en persones i entitats d'aquesta ideologia que afavoreixen les crítiques i el desprestigi. Per a un polític, no n'hi ha prou de proclamar-se independentista i adoptar posicions intransigents: cal defensar la ideologia amb un programa coherent i una exemplar actuació pública, per damunt de qualsevol sospita d'irregularitats.

És el cas, per exemple, de Joan Laporta, expresident del FC Barcelona, reconvertit a l'independentisme en deixar el càrrec esportiu que va utilitzar per entrar en la política i aconseguir un escó al Parlament. Però resulta que Laporta també vol ser alcalde de Barcelona. Aleshores, la seva coalició decideix que si un membre vol anar en una llista municipal ha de deixar l'escó. Joan Laporta -i part de la seva directiva del Barça- té pendent una reclamació judicial pels 48 milions d'euros que va perdre el club durant la seva gestió, en lloc dels guanys proclamats. I perdre l'escó és perdre l'aforament... SI, la coalició de Joan Laporta, ha durat set mesos.

Però, heus ací que el cap de llista d'ERC-Reagrupament negocia portar-lo de segon a les municipals per Barcelona. Per fer una coalició d'independentistes? El govern d'una ciutat no es pot basar en un plantejament secessionista, que és d'abast nacional, sinó en un programa d'acció municipal per part d'aquells que la coneixen. I ser regidor d'una ciutat com Barcelona no és ni una juguesca ni un salconduit jurídic.

Com sempre, el pitjor enemic d'ERC és ERC mateix.