M'assabento a través del Diari de Girona que, tot i la pluja, una munió de veïns de la comarca gironina de La Selva es reuniren a peu de la carretera Nacional II per tal de reivindicar, per enèsima vegada, la represa de les obres de desdoblament d'aquesta via, aturades el juny del 2009.
Sota una modesta carpa, el batlle de Caldes de Malavella, en Joan Colomer, llegí una moció aprovada pels batlles de la comarca amb peticions al Ministeri de Foment, Servei Català de Trànsit, Parlament de Catalunya, als diputats gironins al Congrés i el sotsdelegat del govern espanyol a Girona. Un adhesiu al pit dels assistents resumia el sentiment d'una comarca sencera: "La Selva diu prou".
Em voleteja pel cap la idea que aquesta infraestructura viària que havia estat la gran proposta electoral a les comarques gironines d'un partit que, en governar ha estat del tot incapaç de portar-la a bon port -vull dir fins a final de trajecte-, és la viua demostració de la impotència d'uns governants que, d'antuvi, negaren, per boca del president Rodríguez Zapatero, la crisi. I ho feren per esgarrapar uns vots. A hores d'ara es demostra, dia rere dia, que les mesures que estan prenent a corre-cuita i de trascantó, estan fent tard. Tal vegada, si aquestes mesures les haguessin engegat quan el president Rodríguez Zapatero intentava apaivagar els ciutadans dient que la crisi no ens afectava, ans al contrari a poc espai de temps superaríem Itàlia, àdhuc a França, tot just ara l'economia engegaria el camí de la recuperació i estarien en condicions de poder acabar aquesta autovia que, no deixa de ser la vergonya del govern de Zapatero a les comarques gironines.
Aquestes absurdes carcasses d'un pont a mig bastir romandran, per malaurança, força més temps a l'entrada de Caldes. El ministre de Foment, José Blanco, ha dit tantes vegades que encetaria novament les obres que les seves paraules s'han endinsat en el tèrbol terreny que separa la mentida de la burla, essent així que no deixa de ser un clar sarcasme que aquest govern central ens digui a tots plegats que redueix el límit de velocitat a 110 quilòmetres per hora, de manera pedagògica, pel nostre bé, alhora que es nega a sentir-ne parlar ni per remei de rebaixar l'impost sobre els carburants, la qual cosa sí seria de debò pel bé de les nostres esquifides butxaques. Però, ull viu! L'Estat espanyol perdria aquestes gegantines recaptacions de les quals estan fruint des que s'ha disparat el preu del petroli a causa de crisi líbia. No vull pensar, ni de bon tros, que els governs occidentals estan ajornant una intervenció a Líbia per aturar aquesta bogeria d'un dictador en contra del seu propi poble per un interès recaptador! Però en política internacional tanmateix es fa cert el tradicional refrany de pensa malament i encertaràs.
"La Selva diu prou", i tots plegats hauríem de dir prou a un Govern central que, durant un munt d'anys, balafià els diners dels soferts contribuents i tot just fa poc, quan a Brussel·les els han fet una forta estirada d'orelles, s'han adonat de cop sobte que han de retallar despeses. Un xic tard tal vegada! Ara bé, sort que no podem passar de 110 quilòmetres per hora, ni es pot fumar dins els bars, ni tan sols podem gaudir de la tranquil·litat de mantenir un treball estable, ni tan sols aconseguir un treball -qualsevol-, tot gràcies a un govern central el president del qual ens diu, cada tres mesos des de fa dos perllongats anys, amb un somriure de galta a galta que en el proper trimestre s'acabarà la crisi. És del tot evident que els grans partits polítics sempre han naufragat engolits per les grans mentides dels seus líders.
