La crisi que estem patint té moltes manifestacions i conseqüències, tant des del punt de visata econòmic com social i ètic, que sovint jo mateix he anat comentant en aquestes planes del Diari de Girona, i que molts pensadors i articulistes també han ressenyat en els seus escrits. Però, en el món del treball i de les relacions laborals, una de les manifestacions més preocupants i ostensibles és l'increment exponencial de la por i de la insolidaritat. Molts són els casos que posen en relleu l'existència de decisions i actituds de persones que, exercint funcions directives a les empreses, viuen més preocupades per infondre temor que no pas per potenciar la responsabilitat, més interessats a sembrar la discòrdia, la insolidaritat i l'egoisme estèril que no pas la col·laboració i l'ajuda.
El temor a ser acomiadat, la sospita de caure en desgràcia dels que manen a l'empresa, i la covardia dels que paguen amb el seu silenci el dret a seguir treballant, fan que la generositat, la solidaritat i la valentia estiguin en greu crisi o desaparegudes del món del treball. Es vol ignorar que els drets individuals no tenen consistència ni futur sense els drets col·lectius, i sense la solidaritat. L'idíl·lic paradís de la fraternitat obrera i de la tan idealitzada solidaritat de classe no existeix en la realitat, i cada dia hi ha més víctimes de la injustícia i el poder dels que tenen a les seves mans la capacitat de decidir respecte a la continuïtat o l'acabament d'un contracte de treball, o sobre el dret a continuar percebent unes retribucions imprescindibles per a la subsistència personal i familiar.
Fa pocs dies, una treballadora acomiadada esperava la presència d'una companya de treball, que li havia promès la nit anterior que aniria al jutjat per fer de testimoni, però va ser en va, perquè no es va presentar. La causa: una trucada telefònica de part de l'empresa. Un treballador reclama el compliment del que tenia pactat i ho fa saber als companys. El gerent es limita a comentar que les condicions les canvia ell quan vol i com a mostra i exemple per a la resta de plantilla decideix acomiadar el reclamant.
Una empresa rep un burofax pel qual se li fa saber que un treballador no accepta la reducció d'una quarta part del seu salari ni la renúncia als drets i condicions pactades. La que fa de gerent, automàticament, després de conèixer el contingut del burofax decideix acomiadar tant el reclamant com la seva esposa, que també treballava a la mateixa empresa.
Són situacions reals, drames que posen en relleu la manca de valors ètics, l'abundància de comportaments injustos, la manca de solidaritat i de respecte a la dignitat i els drets aliens. Atemorir, dividir i represaliar pot donar resultats favorables momentàniament, però és una mostra lamentable de manca d'humanitat i d'una societat malaltissa i decadent, on el respecte a la llei sembla que sigui monopoli de la gent humil.
Per sort, encara queden els tribunals, que malgrat la seva lentitud i burocràcia son l'últim recurs contra els abusos i les injustícies.
