El passat 14 de febrer es commemorà el centenari de l'aprovació, per part de l'Institut d'Estudis Catalans, de la creació de la Secció Filològica i de la de Ciències.

En uns moments en què urgia normativitzar la llengua, el naixement de la Secció Filològica fou un esdeveniment d'importància excepcional. La tasca ingent que dugueren a terme Pompeu Fabra i tots els seus col·laboradors donà, ben aviat, una collita ben copiosa: les Normes Ortogràfiques, la Gramàtica, el Diccionari...

La Secció Filològica, que actualment dirigeix l'eivissenc Isidor Marí, acompleix la funció d'acadèmia de la llengua catalana que l'Institut té encomanada, la qual cosa comporta el seu estudi científic, l'establiment de la normativa lingüística i el seguiment del procés de normalització en tots els territoris on es parla.

El mateix Institut i la Institució de les Lletres Catalanes han convidat tota la societat a promoure, al llarg d'aquest any 2011, iniciatives que "contribueixin a descobrir, compartir, exercitar i celebrar la vitalitat, la creativitat expressiva i el dinamisme innovador de la llengua catalana sota el lema 2011, l'any de la paraula viva", en homenatge, també, al poeta Joan Maragall, que en fou membre, tot i que morí aquell mateix any 1911.

Aquest convit, engrescador i suggestiu, ens recorda que una llengua representa un veritable tresor humà. I que cal viure-la i veure-la des de molts vessants. També, des de la creativitat, la diversió, l'enginy... I, sobretot, des de l'estimació profunda per tractar-se d'una de les expressions més aconseguides de l'esperit d'un poble i d'un d'aquells atributs que, a les diferents generacions, ens donen sentit de continuïtat.

Heus ací unes belles paraules del poeta Carles Duarte que vénen molt a tomb amb el que estem diem: "La llengua demana de ser viscuda, de ser estimada, de ser recreada i renovada des de l'expressivitat de la gent, el talent dels escriptors o la ciència i la tecnologia que no deixen d'avançar, de fer descobertes o d'idear nous conceptes que un terme que cal adoptar ha de poder representar".

Hi ha moltes maneres de fer passos a favor de la seva normalitat i plenitud. El seu conreu sempre ha de ser amb ànim positiu i esperit optimista. La joventut de l'acadèmia centenària és un motiu més que ens empeny a escriure, cada dia, amb lletres plenes de confiança i convenciment, el futur de la llengua catalana. El nostre agraïment i la nostra felicitació.