Catedràtic d'Història, destacat mediavalista, director de l'Institut Vicens Vives -l'únic que hi havia en aquella época a Girona-, professor del Col·legi Universitari en els seus inicis, fundador de l'Institut d'Estudis Gironins, membre de la Junta del Cercle Artístic i d'Òmnium Cultural, fundador dels Premis Prudenci Bertrana i president del GEiEG són algunes de les moltes activitats professionals i ciutadanes que va desenvolupar Santiago Sobrequés Vidal, un gironí de vocació que, com es va posar de manifest en l'acte de dilluns passat, mai va voler abandonar la seva ciutat malgrat haver tingut oportunitats de fer-ho pel seu prestigi com historiador i professor. El centenari del seu naixement se celebra quan fineix el d'un altre il·lustre historiador gironí, Jaume Vicens Vives. Grans amics i grans col·laboradors, la prematura mort d'ambdós ?-Sobrequés als 63 anys i Vives als 50-, quan encara tenien una fecunda trajectòria per endavant, va suposar una irreparable pèrdua. Eren dos intel.lectuals i dues persones profundament implicades que sobresurtien en la grisor i la tenalla del franquisme. Sobrequés va morir quan, després de tota una vida dedicada a l'ensenyament a l'institut, portava tres anys com a catedràtic d'Història en els incipients estudis universitaris a Girona. Va ser-ne un dels principals impulsors, però allà hauria pogut desenvolupar tot el seu potencial acadèmic i segurament s'hauria convertit en una figura cabdal en el trànsit fins a la creació de la Universitat de Girona. La iniciativa del Centenari serà el millor testimoniatge per recordar la seva aportació com a historiador, pedagog i ciutadà compromès.