La visió dels polítics pel que fa a l'organització de l'espai urbà no sempre es correspon amb les vertaderes inquietuds i necessitats de la societat contemporània (ja sabem que venim de necessitats passades i amb previsió de futur, el famós "full de ruta", encara que de vegades sembla que anem perduts, o no sabem llegir els plànols!), suposem que tot es fa per l'interès de la comunitat, no ho vull pas posar en dubte, només faltaria!, però sí que faré una molt breu reflexió sobre com veig l'organització del nostre mapa urbà (de Girona i la seva àrea metropolitana), les seves possibilitats i les realitats físiques i culturals del mateix.
Mirant i estudiant la distribució dels vials de comunicació i la seva situació, es fa evident la funció organitzativa sobre els territoris confrontants. Les infraestructures de comunicació al servei dels habitants a simple vista semblarien suficients (del lloc A arribem al lloc BÉ), però una anàlisi més detallada ens porta a fer-nos alguna pregunta, és aquesta la circulació viària més adequada per a un futur sostenible entre els diferents municipis? És aquesta l'organització que necessitem de les vies verdes de comunicació dins l'àrea metropolitana? Els espais dissuasius d'entrada a la ciutat són suficients? Estan en llocs estratègics vers la comunicació perimetral de la ciutat? On té l'esquena Girona? Cap a on vol mirar? És capaç de rotar 360º i mirar en totes les direccions? Encara tenim voluntat Florentina, com deien els que als anys 80 visionaven la Girona del futur? O només tenim la foto panoràmica i algun aprenent del Maquiavel?
Arribat a aquest punt algú amb la dermis molt fina dirà "No, no!! però que diu aquest, que no s'adona de tot el que hem fet i del que volem fer, o què?!!" I tant que s'ha fet i molt i bé, però no n'hi ha prou, també s'ha fet molt i malament... Amb els anys he entès què vol dir fer les coses per "voluntat política" quan sembla que no hi ha res a ferÉ -mirar no és el mateix que observar, igual que sentir no és el mateix que escoltar!!-, hi ha qui es pensa que preguntar és qüestionar. Continuo, què farem amb la Devesa? I amb el viaducte del tren? I les ribes del Ter, les hortes i el pla de barris? I amb aquests barris que donen tant a la política de partits quan s'acosten les eleccions? Els farem subsidiaris del poder o ja aniran fent? I la participació ciutadana? Tenim vertadera cultura de diàleg, de comunicació social entre ciutadans i institucions? ... Només són algunes preguntes.
Fa poc s'ha presentat el pla estratègic de cultura de Girona, un estudi molt "elaborat" sobre les qüestions socioculturals de la ciutat. Dono fe que hi ha hagut molta participació dels agents, creadors, institucionsÉ De voluntat no en falta! com tampoc falta de credibilitat, o si més no produeix dubtes. Per què dic això? Doncs perquè el descontentament general així ho fa palès, les diferents comunitats d'agents i creadors veiem (segurament a alguns ja els esta bé, -si fins ara ens ha anat bé!-, però al content permanent li acaba quedant la cara de tonto) que la predisposició és bona, segur! La capacitat i les aptituds són les adequades? No ho sé, el que és segur és que les realitats que s'han de mesurar potser s'han de veure des del principi d'incertesa de Heisenberg, és a dir, impossibles de mesurar simultàniament i amb absoluta precisió...
Siguem curosos! Pensem en el moviment constant d'aquesta societat contemporània, mutable i imprecisa, en les noves possibilitats que ens ofereix i en els seus propis recursos creatius. Tenim una bona xarxa d'equipaments, contenidors i algun recurs econòmic, fins i tot pensem que la cultura és una eina integradora i de negoci, però és realment així?
Jo i d'altres hem defensat la visió de l'àrea metropolitana com un gran centre de creació contemporània en constant evolució, com una xarxa capaç de ser gestionada i autogestionar-se, com un model de sinèrgies, on la participació passi per una xarxa real de comunicació, de sinapsis permanents, de transversalitats, aprofitant tots els intersticis, sense elements intrusius negatius (polítiques reduccionistes, interessades i condicionades als interessos partidistes), on tot i tots es puguin desenvolupar fent de la cultura una eina de pedagogia permanent, un vertader laboratori on explorar tots els camins i llenguatgesÉQuina utopia!, diran alguns. Sí, i què? De les utopies en poden sortir realitats! La voluntat de desenvolupar idees no ens la podem qüestionar, hem d'intentar pensar més enllà de les realitats presents i fer-ho entre tots.
I qui mengi a part, doncs bon profit! En aquesta ciutat petita i delicada amb voluntat "Florentina", potser encara hi ha massa Bisbes i pocs diaques.
En fi, a,b,c,q, perquè de vegades les coses venen girades, i "si non è vero è ben trovato".
