Ja fa dies que els polítics han aixecat la veda per ?gua?nyar el poder als municipis de tot el país. Ha tornat l'hora de buscar els vots dels ciutadans com sigui. Sempre em pregunto si això de la campanya electoral, que d'alguna manera acabem pagant entre tots els ciutadans, és una despesa realment útil i necessària. Penso que els partits, sobretot els partits establerts en l'àmbit nacional, tenen la gran majoria de la seva clientela "feta" i que poc del que es pugui dir durant la campanya els farà canviar de parer. A escala municipal, crec que el favor dels ciutadans depèn en bona part de la credibilitat personal i del grau de coneixement del qual gaudeixen les persones que encapçalen les llistes. I no poden guanyar ni la confiança ni la popularitat necessària amb només dues setmanes de publicitat. Tot i així, hi ha campanyes que destaquen perquè semblen connectar de forma especial amb el públic al qual s'adrecen, encara que no sé fins a quin punt realment influeixen en els votants.
Un eslògan brillant, per exemple, és el d'en Santi Vila a Figueres. El publicista que s'ha inventat el lema "més Vila, millor ciutat" mereix tots els premis del món. La integració del cognom de l'alcalde al leitmotiv de la campanya -de qualsevol campanya perquè millorar els seus municipis és el que proposen tots els candidats sense excepció- és un joc de paraules encisadorament convincent. I a més no sona gens forçat, ans al contrari; sembla que només un Vila pot aconseguir la fita que ens proposa. A Roses, l'alcaldessa Magda Casamitjana també utilitza el seu nom per fer campanya, tot emulant el famosíssim "m'agrada" del "feisbuc" en versió "de la ceba" amb un més escuet "magda" al costat de l'omnipresent icona: el puny amb el dit gros de la ma dreta aixecat, que és com fins i tot els romans aprovaven les actuacions dels gladiadors al circ. La predilecció de la primera edil rosinca pels mètodes de democràcia aplicada dels cèsars és sorprenent. Després de quatre anys en què ha intentat forjar-se la continuïtat a base d'augmentar, a pesar de la crisi, el pressupost de la festa major i dels àpats populars ("Panem et Circenses"), ara sembla estar disposada a jugar-s'ho tot a la carta del dit. Ja veurem què li diran els ciutadans, perquè el mètode només coneix dues opcions: el d'amunt i el d'avall. No s'hi valdran les mitges tintes ni les coalicions a totes bandes. Els tigres esperen afamats als fossars!
