Fa temps que allò que en diuen la subcomarca de l'Alt Maresme es troba en terra de ningú. D'una banda, el projecte de crear una nova comarca, la Selva marítima, amb els pobles de la Costa Brava sud i de l'Alt Maresme nord, no ha acabat de quallar, i de l'altra, el Maresme no s'acaba de trobar a gust amb tot un seguit de pobles que prefereixen mirar cap al nord, abans de deixar-se engolir per la força de la gran Barcelona i de Mataró com a capital comarcal. I una prova evident d'aquesta estranya relació ha estat l'estrena recent de Nosaltres els maresmencs, un documental en forma de road-movie, dirigit per Albert Calls i Joan Salicrú i produït per Clack i Claraboia per a m1tv, la televisió pública comarcal, que entrevista diferents personatges en un recorregut entre Montgat i Calella, oblidant que al darrere encara quedaven pobles com Pineda, Santa Sussanna, Malgrat, Palafolls o Tordera.
Els gironins consideren aquella franja de terra estreta, encrostada entre la serralada litoral i el mar, gent de Barcelona, i els maresmencs del sud veuen els pobles de més enllà de Calella de la costa com una mena d'esquirols que prefereixen l'empara de Girona i la protecció històrica del bisbat gironí, abans que aixoplugar-se sota la influència del castell de Burriac. I entre uns i altres, aquells cinc pobles segueixen caminant sense tenir gaire clar si han de reclamar la pertinença administrativa més amunt de la Tordera o s'han de quedar com estan, sense formar part ni d'uns ni d'altres, encara que en els papers hi posi que són comarca del Maresme.
Ja és curiós com una simple divisió administrativa pot dibuixar una realitat que res té a veure amb la mateixa realitat, perquè mentre uns tenen tendència a anar cap amunt, d'altres, es decanten per anar cap avall, i al final, mai no es ?troben.
