Ni porno ni descàrregues: el que mou la xarxa és l'afany dels contribuents de complir amb les seves obligacions fiscals. L'obertura de la campanya de l'impost sobre la renda va col·lapsar la pàgina web d'Hisenda. Va ser com el tret en una marató. A córrer.
A Espanya es calcula un 20% d'economia submergida (i pujant pel sisme submarí de la crisi). Aquí hi ha de tot: societats, individus, fins i tot societats asocials com les monges de clausura que, per definició, no s'integren o vinculen al cos social. Es podria pensar que les monges de clausura -sense entrades ni sortides- no tindrien gaire per guanyar però quan hi ha un robatori t'assabentes que guarden grans quantitats de diner negre en armaris. És segur que no tenen gaire per perdre. Pot una monja de clausura témer la privació de llibertat? No i menys quan fins als seus tancaments arriben a les vides exemplars d'executius i empresaris per les quals se sap que ningú va a la presó per defraudar Hisenda.
La pàgina web d'Hisenda es col·lapsa per un esborrany. Diran els malpensats que no era per complir sinó perquè Hisenda els tornés com més aviat millor els diners que els va retenir al llarg de l'any passat. Però és que això és complir. Així s'arriba a fi de mes que sempre ha estat una necessitat però ara -pel que porta de luterà el liberalisme- és un deure ètic i moral, personal i social. Així s'obeeix al que demanen el govern, les confederacions empresarials, els bancs i la seva centúria d'economistes i tothom qui té veu de comandament. Amb aquests diners en mans ciutadanes puja el consum, augmenta l'estalvi i s'estén l'alegria, que no tot ho mesurarà el PIB. Això són deures ciutadans compatibles amb la baixada dels salaris, la pèrdua d'ocupació, la pujada dels aliments, els combustibles, l'energia, les estafetes de les empreses de comunicacions, etcètera...
