El conseller de Salut, Boi Ruiz, va haver de sortir dimarts a emetre un missatge de tranquil·litat davant el mal caire que està agafant la directriu d'aplicar retallades al sector sanitari. Els plans dels hospitals per aplicar l'exigència de la conselleria es van coneixent, els professionals comencen a exhibir la bata blanca en manifestacions amb pancartes i, per si fos poc, el gran consultor del Govern en matèria sanitària, Miquel Vilardell, va trencar dilluns la cintura de l'Executiu en posicionar-se obertament -i de forma tan sorprenent com clara- en contra de la política que s'està seguint. Sigui com sigui, el pronunciament de Vilardell deu fer pensar al Govern que la situació se li està escapant de les mans. I és així. El procés d'elaboració del programa d'estalvi està resultant massa llarg, massa fragmentari i massa incert. De mica en mica anem coneixent els plans que presenta la Generalitat per estalviar costos en els diferents hospitals i CAP, uns plans que, sense més consideracions, comportarà retardar dos o tres mesos totes les operacions no urgents de tipus menor que topin amb la pausa total que es preveu a l'estiu. No és res de vida o mort, però dos mesos més arrossegant els galindons no són cap alegria, sobretot quan ja se n'han passats una bona colla. I això tot just és el començament. De moment, tot són intencions, però les anunciades retallades encara no s'han aplicat en tota la seva extensió. Tanmateix, el fet és que tot el que s'està coneixent del pla d'estalvi és un exercici de tisores, amb molt poca reforma en profunditat de les disfuncions del sistema que provoquen malbaratament de recursos. Deixar de fer coses per no haver de pagar-les és senzill. Eliminar els funcionaments duplicats, funcionarials, antieconòmics, absurds o ineficients dins del sistema és més complicat. Però és el que cal. I seria un gran estalvi de debò. Si no es fa ara, quan?
