Nora Roberts, escriptora nord-americana amb més de dues-centes obres publicades, és idolatrada pels afeccionats de la novel·la romàntica. En canvi, amb el pseudònim de J. D. Robb, és una desconeguda per als seguidors de la novel·la negra, tot i haver publicat més de vint-i-cinc títols de la sèrie Davant la mort, barreja d'intriga, ciència-ficció i aventures amoroses.
En els seus llibres policíacs, ambientats en la Nova York de l'any 2058, els robots s'ocupen de les tasques domèstiques, la tinença d'armes de foc està controlada, la prostitució està legalitzada i les estacions orbitals de l'espai són centres de negocis i de turisme.
Malgrat aquests canvis, les persones continuen odiant, estimant i ambicionant; són covardes, mentideres i intrigants; són amables, afectives i solidàries. En fi, són humanes.
A la primera novel·la de la sèrie, Nua davant la mort, la tinent de policia Eve Dallas ha d'esclarir l'assassinat d'una prostituta, néta d'un senador dels Estats Units.
La investigadora haurà de suportar les pressions d'un avi reaccionari que exigeix una resolució ràpida del cas alhora que aprofita per llançar discursos incendiaris contra la pèrdua dels valors tradicionals i la decadència de la gran nació americana. Aviat es descobrirà, però, que és un polític hipòcrita i sense escrúpols.
Per desgràcia, aquest personatge de ficció, guardià de la moralitat, és una figura real que hom pot trobar en unes quantes institucions públiques i privades de casa nostra.
Alguns són militants del catolicisme integrista que encapçalen croades en defensa de la moral i els bons costums a la vegada que acusen els poders públics de ser els culpables de la destrucció de la família, de propiciar l'avortament i d'afavorir el matrimoni homosexual.
Ara bé, en un món cada dia més laic, a aquests rossegaaltars se'ls hauria d'engegar a pastar fang. Doncs no hi ha manera! La seva activa bel·ligerància, esperonada per la jerarquia eclesiàstica, troba poca resistència en els ajuntaments on també els grups d'esquerra es veuen arrossegats a aprovar ordenances de convivència i civisme plenes de prohibicions i sancions contra els "responsables de conductes desordenades".
És a dir, els representants municipals assumeixen el trist paper de comissaris de la religió per ajudar, amb coneixement de causa, a espargir la llavor d'aquests moviments retrògrades.
A aquests polítics se'ls hauria de cantar, a més de les quaranta, els versos de Quico Pi de la Serra dedicats als fariseus: "... no vulgueu ser d'aquells / que ens defineix la Bíblia, / sepulcres blancs per fora / per dintre ben podrits".
