En el seu llibre Notes del capvesprol (volum 35 de la seva Obra Completa) hi trobem un Josep Pla ja vell, de 80 anys, que escriu una mena de diari del que li va passant durant l'any 1976. És l'escriptor de sempre, lúcid, sempre en contra de la literatura d'imaginació, com ell l'anomena; però potser, i sobretot llegint-lo ara, ja és del tot políticament incorrecte, reaccionari, molt preocupat per l'estabilitat de la moneda, de la seva devaluació (origen de tots els mals), fins i tot ratllat el menyspreu per alguns personatges que ha conegut. Per exemple, i referint-se a Picasso, l'anomena el "gitano de Màlaga" i a sobre diu que era irrisòriament petit; però molt viu quan es tractava de vendre les seves teles a milionaris americans esnobs per molts diners.
No és la meva intenció fer aquí un resum sobre aquest llibre, per cert, de 593 pàgines de lletra molt petita, sense capítols ni títols. Només faltaria! Però resulta que ahir el vaig acabar de llegir i que el tinc força fresc en la memòria. Per exemple, durant la tardor d'aquell any, 1976, Pla escriu que va fer un viatge fins a Suïssa per passar uns dies a casa d'un seu amic que vivia a Zuric. Amb 80 anys i una mica prostàtic, com escriu ell mateix, trobo una mica agosarat que l'escriptor de Palafrugell s'embarqués en un viatge com aquest. Ara bé, cal dir que l'anada la va fer en cotxe, en un bon cotxe, i la tornada en tren, fins a Figueres, per descansar al Motel. Quan hi va arribar, va demanar tres ous ferrats, un tall de cansalada viada i vi d'Espolla. Després, va dormir tot el dia. "Estava aclaparat de cansament".
De tota manera, el que em va sorprendre va ser el tren amb el qual va arribar fins a la frontera, fins a Portbou. N'era un que sortida d'Hamburg-Altona i que anava fins a l'estació internacional del meu poble travessant Alemanya, Suïssa i un tros de França en poc més d'un dia, 26 hores. Pla el descriu com un exprés eficient, puntual i net dels ferrocarrils alemanys destinat sobretot als immigrants espanyols, és a dir, perquè poguessin tornar a casa durant les vacances d'estiu i les festes de Nadal. Ara bé, el que m'ha colpit més de la descripció d'aquell viatge en tren es la seva arribada a Portbou. No em puc estar de transcriure-la tot seguit literalment:
"A Portbou hi arribàrem tard, quan els llums del dia emplenaven el mar. A Portbou hi havia els serveis dels dos països: la policia i la duana de França i d'Espanya. El tren anava ple de gom a gom. La gent portava una quantitat d'equipatge enorme. Tothom tractà de passar la porta a trompades. Sempre que he passat per aquesta frontera ho he vist igual. Hi havia més de cinquanta moros, amb paquets indescriptibles, que obstruïen l'entrada. Es produí un guirigall fenomenal. Un obrer vell, de Múrcia, que venia d'Alemanya, em digué: "Ya hemos entrado en la anarquía de España!". Tot el problema consistia a arribar a passar els serveis i atrapar un tren que anava a Barcelona i que en deien l'exprés. Encara no sé com, afamat, sense forces, el vaig poder atrapar. Aquest exprés anava molt retardat, però molts passatgers del nostre tren n'hagueren d'esperar un altre. Quin espectacle, Déu meu! Em digueren que gairebé cada dia era igual".
No cal dir que la descripció que fa Pla d'aquell moment és radicalment exacta. I ho dic perquè aquell any, el 1976, servidor de vostès corria cada matí per l'andana principal (del costat espanyol, s'entén) de l'estació de Portbou carregant una cartera de plàstic plena de formularis de l'agència de duanes on treballava, i més o menys cada dia, abans de les 10 del matí, podia veure el mateix espectacle lamentable. Res comparat, però, amb el que passava durant els mesos d'estiu, perquè llavors el munt de trens especials carregats de turistes que hi arribaven d'arreu d'Europa només disposaven dels trens habituals, els de tot l'any, per continuar el viatge fins a Barcelona. Per tant, el caos i el desgavell de cada matí eren catedralicis. Mai durant aquells estius la Renfe va establir trens especials que recollissin aquelles gentades en la mateixa frontera. Mai. Quin país! L'eficàcia, puntualitat i netedat dels ferrocarrils europeus s'acabava allà, a l'andana francesa de l'estació del meu poble.
Espero i desitjo que amb la nova línia d'alta velocitat, per la Jonquera i Figueres, les coses canviïn una mica. Ara bé, tractant-se de la Renfe no hi posaria la mà al foc. Es tracta de dècades maltractant viatgers i turistes europeus com si fossin un ramat de cabres, sense informar-los de res, sovint amb revisors malcarats que no parlaven ni un borrall de francès o d'anglès, només preocupats per fer pagar el suplement a persones que tenien tot el viatge pagat en tren des de l'inici fins a la seva destinació, o en cas contrari se'ls obligava a embotir-se en trens que s'aturaven a totes les estacions i que ja sortien plens a vessar des de Portbou. Per tant, i malgrat l'alta velocitat i el nou ample de via europeu, dubto molt que algun dia puguem tenir aquí trens eficients, puntuals i nets com el que Pla va agafar a Suïssa l'any 1976, l'Hamburg-Altona-Portbou.
