La sanitat catalana canviarà en els propers mesos i res no fa pensar que sigui per millorar, quan la principal idea que fa moure els canvis és la retallada pressupostària. Tant és que ara surti el Govern dient que la retallada s'ajorna fins després d'eleccions, perquè el procés iniciat pels hospitals, per exemple, per tancar llits ja és irreversible a curt termini. Està bé rectificar quan es rectifica per atendre el sentit comú; ara, dir-ho sabent que és impossible fer-ho, és impropi dels governants d'un país seriós. El que no poden fer els centres és atendre una ordre de retallada que els arriba de les més altes instàncies i una setmana o quinze dies després fer reculades. La situació que tenim als hospitals és que ja s'han iniciat processos de retallada severs, que ja hi ha plantes que no s'obren, quiròfans sense cirurgians i llits sense llençols, la qual cosa es tradueix a tenir menys malalts a les plantes dels hospitals i menys metges i infermeres per atendre'ls. Aquesta retallada ja està en dansa i els centres sanitaris no tenen cap intenció de recuperar vells estatus. La lectura més bonhomiosa amb el Govern dirà que l'executiu de Mas està lligat de mans i no pot fer ni desfer fins que no sàpiga de quants diners disposarà del Govern de l'Estat i per aquí justificarà l'anunci de l'ajornament (en part impossible). I també hi haurà qui només hi veurà un interès electoral, el mateix que han demostrat la resta de departaments del Govern català, en no moure cap peça fins que no hagin passat les eleccions municipals. Així, quan arribi el que hauria de ser la part gran de la retallada del 2011, ja haurem girat la meitat dels fulls del calendari. És pràcticament impossible que la Generalitat pugui complir allò que li exigeix el Govern de l'estat pel que fa a retallades, i encara menys si l'esforç s'ha de fer en mig any. També és cert que mentre a Catalunya s'imposa el cop de tisores, les altres comunitats senten la cançó xiulant.
