Cartes

Josep M. Loste i Romero. Portbou.

Figueres i l'Alt Empordà necessiten un Palau Firal amb cara i ulls, la qual cosa implica que al centre de la capital altempodanesa s'articuli una infraestructura turística i comercial que doni resposta al sector comercial i/o turístic, i alhora, que sigui un autèntic revulsiu, econòmic i social. A hores d'ara, amb la greu crisi estructural que patim, Figueres, com a capital de l'Alt Empordà (i com a ciutat de 45.000 habitans) hauria d'escoltar més la veu de la societat civil, sobretot l'opinió de la potent associació "Comerç Figueres", la qual proposa que a l'actual infraestructura de la Plaça de Catalunya s'hi faci un palau firal i de congressos. Aquesta proposta és avalada per l'actual President de Comerç Figueres i per dos expresidents. Al meu entendre, aquesta proposició està molt bé i, a més a més, caldria lligar-la amb el manteniment de l'estació central (soterrada) del tren convencional. No existeix cap mena de dubte que la ciutat de Figueres, i per extensió l'Alt Empordà, ha de preservar, mantenir i blindar una estació del tren convencional que és la cinquena en nombre de viatgers en tot Catalunya, i alhora, la primera estació catalana de les poblacions que no són capitals de província. A més, aquesta estació és una "joia" per promoure un turisme de qualitat dintre de l'espai geogràfic de l'eurodistricte: de proximitat, entre Perpinyà - Cervera - Portbou - Figueres - Girona. És a dir, un tren social que relliga el territori promou el comerç i el turisme.

El Partit imPopularment partit

Joaquim Margarit i Palou.

EMPURIABRAVA.

Partint del punt de partida, origen d'aquest partit, ens remuntem a l'any 1986, quan el moderat Manuel Fraga Iribarne, un dels més demòcrates de l'Alianza Popular, ponent de la "Constitución", però que no la va votar, fracassava en l'intent de conjuntar un partit i un projecte i, un parell d'anys després, presentava a un José María Aznar, jove i exultant president de Castella i Lleó, com la solució màgica per "enganxar" els mil bocins en què havien deixat partit el Partit, els Jorge Verstrynge Rojas i Antonio Hernández Mancha. I semblava un sol partit aquell partit, però realment, per dins, estava del tot partit. I això s'ha anat veient en múltiples episodis. Tots podem recordar, encara, quan en Zaplana, president de la Comunitat Valenciana, es veia esquitxat per diverses acusacions relatives a vinculacions amb interessos especulatius de quan ell era alcalde de Benidorm i també en l'exercici de la presidència autonòmica. El més curiós del cas és que les filtracions cap al PSOE i a la premsa dels draps bruts d'en Zaplana procedien del seu sogre, Miguel Barceló Pérez, senador del Partit Popular per Alacant, emprenyat amb el seu gendre per les banyes que li posava a la seva dona i filla del senador Rosa Barceló.

Però en Zaplana i en Camps, a València, també tenien i encara mantenen el Partit partit.

A Madrid, ja no cal dir-hoÉ L'Esperanza Aguirre, buscant els intestins d'en Gallardón, mentre un Rajoy que vol però no pot intenta alçar la veu una mica pel damunt de la de l'Aznar, que per si no n'hi havia prou amb el seu tall draconià, a més a més és antimonàrquic, i això compromet, i molt, la imatge de tot el Partit. La Cope juga un altre partit, dins d'aquest PartitÉ I El MundoÉ La CospedalÉ L'ArenasÉ A Navarra... I ara darrerament l'Álvarez Cascos, que a Astúries també ha partit el Partit i s'ha posat a jugar un altre partit. Però anant més cap a casa, la Nebrera va partir d'aquest Partit i amb la seva partida sembla ser que es van partir pel mig les il·lusions d'un gruix de militants i simpatitzants que tenien una idea més renovadora del partit. I partint d'aquestes premisses, jo, que visc a Castelló d'Empúries, veig sense massa sorpresa com el Partit Popular local, embrancat em una lluita intestina per intentar posicionar a la seva llista membres de cadascuna de les seves faccionsÉ sí, sí, faccions, tot i que aquestes faccions són fraccions d'un partit projecte local de partitÉ Tot un espectacle, gens edificant per a la bona imatge de la política, trist per a aquells acòlits del PP que hi creuen honestament i lluiten sense cap interès ocult, i divertitÉ divertidíssimÉ per a tots aquells que defensem ideologies contraposades. Ni tots els independentistes junts seríem tant devastadors com ho són entre ells mateixos (tot i que l'independentisme, darrerament, també sembla una mica partit).

Sigui com sigui: Jo m'estic partint! (De riure, és clar).

Voten a les persones

més capacitades

enric carcereny beltran.

lloret de mar.

El senyor president de Ryanair creu que quan no es compleix el que s'ha promès tens l'infern assegurat. En aquest cas, el primer que hi entrarà serà ell mateix. La seva companyia és un model d'incompliment, com fa poc ja vaig explicar, que molts usuaris pateixen. Serà qüestió d'ampliar l'infern, ja que els incompliments del govern espanyol envers Catalunya, han estat constants per part del partit del Ribot i seran tants els que seran condemnats a les tenebres, que feina hi haurà per col·locar-los. Quan arribin les eleccions generals, les enquestes ja senyalen que els guanyadors seran els de la caverna. O sigui, que anem de mal en pitjor. Per a Catalunya, cada dia tothom veu que l'única sortida és la independència i quan més aviat millor, perquè massa gent ja no pot aguantar més. Les properes eleccions municipals, i sobretot en els pobles, són les úniques en les quals molts votants s'equivoquen ja que donen preferència als que coneixen, per haver nascuts al poble, o bé a d'altres perquè la seva butxaca els en dóna la categoria precisa. És imprescindible votar les persones més capacitades i sobretot més transparents que estan disposades a ser sotmeses a l'examen puntual si fa falta. Tancar els ulls davant la presumpta corrupció és acceptar un nou impost, i això és senzillament una bestiesa.

Al Qaeda punt

i a part

Jordi Vidal bernades. palafrugell.

Al Qaeda és una organització descentralitzada i sense una jerarquia clara. Les cèl·lules d'Al Qaeda són grups independents que després d'atemptar, o be és converteixen en cèl·lules adormides esperant una nova oportunitat o bé deixen d'existir, consideren que ja han acabat la seva missió. En aquesta xarxa, Bin Laden únicament assumia el paper de líder espiritual i ?exem?ple a seguir després d'haver aconseguit volar el cor financer i militar d'EUA l'11-S. El desconeixement de l'islam revolucionari i el seu tractament en termes de guerra tradicional entre dos exèrcits jerarquitzats enfrontats és el que porta a falses eufòries, i el que és més greu encara és el fet de no buscar les verdaderes arrels del problema i les seves possibles solucions. Un cop mort Bin Laden em temo que per desgràcia, el món seguirà en guerra.