En una escena de l'obra Sis personatges a la recerca d'autor, de Luigi Pirandello, la fillastra vol exposar la crua veritat de la seva vida però el director d'escena li diu: "I què hi té a veure la veritat! Som al teatre!".
Aquesta mateixa frase serveix per qualificar la campanya de les eleccions municipals pareguda a una representació teatral en un circ ambulant que recorre els carrers i places per organitzar arrossades, botifarrades, xocolatades i jocs infantils.
Els programes electorals, tot i ser molt breus, contenen una llista d'actuacions sense quantificar perquè posar xifres a tot el que es proposa suposaria una milionada inassolible pels segles dels segles. Enlloc apareix la mínima ponderació entre necessitats infinites i possibilitats limitades. De fet és un brindis al sol amb el benentès que les paraules se les emporta el vent.
Els debats, encotillats pel temps i pel temari, no desperten passions sinó una somnolència beatífica truncada quan els candidats s'escridassen mútuament. Xerrameca buida i el rum-rum del farem i farem i ... mai afluixarem.
Els mítings, substituïts per sopars o dinars amb claca, escenifiquen la crítica a l'adversari, les promeses agosarades i les argúcies subtils per acontentar tothom.
Cartells, pancartes i banderoles, amb les cares somrients dels candidats, són un vestigi d'un passat superat per la presència dels actors a xats, fòrums, blocs i xarxes socials.
Els eslògans asèptics, esterilitzats, ambigus o enigmàtics van dirigits a tots els sectors de la població i a cap en concret. Alguns traspuen un tuteig irrespectuós i excloent per als qui no combreguen amb els postulats del candidat.
A Lloret de Mar són nou les candidatures que bombardegen els electors amb els següents lemes: asseguren estar "Compromesos amb tu", assenyalen "La força del canvi", es consideren "Centrats en tu", es comprometen a que "Decidirem amb tu", reclamen "Perquè tots som Lloret", es presenten "Per Lloret, només per Lloret", afirmen que "Ara sí toca", volen ser "Clars, sincers i directes" i són ciutadans "Com tu!".
L'obra de teatre s'acabarà el dia de la votació quan, recomptats els vots, siguin elegits els representants municipals.
Segurament alguns aniran a votar a contracor però ningú s'hauria de quedar a casa perquè l'abstenció només afavoreix les majories absolutes prepotents i els grupuscles que, amb un grapat de vots, poden convertir-se en una frontissa per fer i desfer al seu gust.
Per tant, s'ha de ser conscient que les eleccions, amb personatges a la recerca d'un escó, són un mal menor de la democràcia representativa.
