Cartes

Catalunya

Josep Maria Bosch. Girona.

Ja hem analitzat, moltes vegades, com maltracta Catalunya el PP: Tribunal Constitucional, barraquetes a tot Espanya, catalanofòbia, mentides i calúmnies a les emissores de la Brunete Mediática, etc. Semblava que el PSC era un xic més curós amb els nostres interessos... però avui ha presentat la seva cara verdadera. Al Congrés dels Diputats es votava una moció en què s´urgia el Govern Central a pagar a Catalunya els diners del fons de Competitivitat que els deu. Fa un temps, Quim Nadal va assegurar que el PSC «votaria amb Catalunya»... però ha passat tot el contrari: El PSC ha votat contra Catalunya, i ha deixat Nadal com un autèntic «drap brut». I no és la primera vegada. Quan el PSC no tenia un candidat a la Generalitat, va fer servir Quim Nadal perquè perdés. Quan, després de les darreres eleccions autonòmiques, el PSC ha quedat molt tocat, Quim Nadal ha hagut de pendre les regnes: no hi havia voluntaris. I ara que el PSC ha fet el ridícul més gran, altre cop Quim Nadal s´ho carrega tot a les espatlles. Fins quan?

El PSC ens ha demostrat, avui, que Catalunya no li importa gens. I si, a més, tenim en compte que el problema econòmic de Catalunya l´ha generat el «Tripartit» amb el PSC com a nau capitana, és molt difícil d´entendre aquesta soleme falta de responsabilitat del PSC. Serà bo que ho tinguem en compte en les properes eleccions

Quants alcaldes tindrem a Maçanet?

concepción sánchez pérez.

maçanet de la selva.

El dia 22, tots els pobles triaran el seu alcalde per als propers quatre anys. A Maçanet, potser no. Aquí tothom sap que tornarà a guanyar el que ha estat el més votat des de fa vint anys però que, si no obté la majoria absoluta, pot ser que tornem a patir el panorama dels darrers vuit anys, amb aliances dels perdedors contra el preferit dels maçanetencs. El 2003 vam tenir tripartit i dos alcaldes, i tots dos van perdre les eleccions del 2007. Però altre cop van pactar i es van tornar a repartir l´alcaldia; però amb una maniobra barroera, els del PSC se la van quedar per a ells sols tots quatre anys. I a sobre, ara, els del mateix partit han donat una puntada de peu a aquest home. Com a maçanetenc, la meva pregunta és: quants alcaldes tindrem els propers anys? Perquè si tanta confiança es tenen entre ells, no entenc el perquè no pacten un únic alcalde i es dediquen tots a governar, com passa a tots els altres pobles. Tot això el que demostra és que només els interessa ser alcalde i que no es refien l´un de l´altre. I Maçanet, mentrestant, a pagar les conseqüències!

La incompetència

de Renfe

Albert Tolsà Monfort. Barcelona.

Volia denunciar al poble el que em va passar el passat el 27 d´abril. La meva parella i jo tornàvem del viatge de Setmana Santa, havíem d´agafar el tren a Sils, concretament el de les 17.21, i anàvem una mica justos de temps. Vam arribar a l´estació i no vam trobar màquines ni ningú de personal que ens pogués vendre un bitllet, per tant vam entrar el tren sense el títol amb la intenció de comprar-lo al revisor.

Un cop aquest va venir vam demanar-li que ens cobrés des de Sils a Barcelona. Quan vam disposar-nos a pagar, només podíem fer-ho amb targeta de crèdit i pel que sem­bla és impossible fer-ho, ni l´estació de Sils ni els mateixos trens porten cap màquina per poder-ho fer. El revisor, tot s´ha de dir, molt groller, de males maneres ens va tractar pràcticament de criminals, nosaltres una i altra vegada li vam demanar que si us plau ens deixés arribar a Barcelona que la meva parella tenia una entrevista de treball i jo havia d´anar a recollir la nova targeta de telèfon o em quedaria sense línia.

Ell no va voler-ho acceptar, aleshores nosaltres li vam plantejar una nova opció, que ens deixés baixar a una estació, comprar el bitllet i tornar a pujar al mateix tren, opció que altra vegada va tornar a refusar. Aleshores va ser quan ens va amenaçar de sancionar-nos amb 500 euros de multa per persona, cosa que trobo lamen­table.

La següent estació era Hostalric, allà va forçar la parada d´emergència perquè el tren no avancés i ens en va fer fora, repeteixo, amb molt males maneres. Nosaltres dúiem dues maletes, per tant no és precisament ràpid baixar-les del porta equipatges i sortir, ell anava cridant que si tardàvem uns segons més ens faria pagar el retard del tren, en aquells moments no vam tenir més remei de baixar.

Resulta que a l´estació on ens va obligar a baixar no hi havia màquines per treure els bitllets i ni tan sols té finestretes per comprar-lo, no disposava absolutament de res, allà vam haver de romandre dues hores fins que passés el següent tren, val a dir que en aquell transcurs va ploure de mala manera, la qual cosa va deixar el nostre equipatge pràcticament inservible. Per descomptat, vam fer un redactat a Renfe explicant el nostre malestar. A dia d´avui encara no s´han dignat a contestar.

Gràcies Renfe per seguir demostrant la precarietat del vostre servei, així com la incompetència d´algun del vostre personal; mai entendré l´afany que teniu a embrutar més el vostre nom en detriment dels vostres usuaris.

Votar en blanc també es votar vàlidament

lluís parramont abellí. verges.

Cada vegada que hi ha eleccions, un elevat nombre de persones no troben cap candidatura que els satisfagui plenament. Aquest fet crea un dubte entre anar o no anar a votar, a qui considera un valor poder fer-ho vàlidament, després d´anys sense poder votar per la dictadura i al comprovar les moltes formes de dictadura que encara hi ha arreu. Per altra part, a moltes persones no els sembla responsable malmetre l´oportunitat de votar emetent un vot nul. El resultat és que cada vegada hi ha més vots en blanc: una opció tan vàlida que fins i tot alguns grups d´opinió demanen que comptin els vots en blanc per deixar proporcionalment llocs a elegir, vacants. Sense anar tan lluny, sí que cal reivindicar la validesa de votar en blanc i a animar les persones a triar aquesta opció, quan no els satisfà cap de les alter­natives que ofereixen a la seva demarcació. Aquest és per a mi el cas de les eleccions municipals al meu poble: hi votaré en blanc i recomano de fer-ho.

Primer la seguretat

MATEU FRIGOLÉ TEIXIDOR. canet d´ADRI.

Després del desastre de Llorca ens diuen pels mitjans de comunicació que hi ha zones de Catalunya també propenses a aquests cataclismes. Entre Girona i Olot tenim un territori volcànic que tot sovint ha deixat sentir petits tremolors. Cap als anys 1427-28 molts pobles d´aquesta zona varen patir forts terratrèmols que varen provocar moltes morts i la destrucció de masies i pobles, entre els quals Sant Feliu de Pallerols, Amer, la Cellera de Ter. S´ha tingut mai en compte que dintre aquet triangle volcànic Olot, la Crossa d´Estanyol, Canet d´Adri s´hi troba un pantà que ja va portar molta polèmica en la seva construcció i que quan està ple com ara aguanta la pressió de 233 milions de m3 d´aigua, i que en el cas de trencament podria acabar amb la vida pel cap baix de 20.000 persones. Ha fet mai la Generalitat o Protecció Civil un pla de prevenció i evacuació davant d´un desastre d´aquesta magnitud? No seria bo instal·lar en tots els campanars dels pobles afectats uns sistemes d´alarma que podrien salvar milers de vides? En qualsevol país civilitzat això ja estaria resolt. Ens gastem milions en campanyes electorals i ni un euro per a casos tan greus i tan senzills de prevenir, de manera que deixem les vides i hisendes dels contribuents a la mà de Déu, que en àrab és a la babalà.?

Aeroport

i pressupost

xavier álvarez. vidreres.

En resposta a les paraules den Josep Serra Quintana, no tinc clar si no em vaig expressar clarament a la meva carta anterior «oportunitats perdudes a l´aeroport de Girona» o vol fer demagògia. Si és el primer cas li explicaré que no volem que ens subvencionin cap viatge, ni volem que donin cap diner públic a una companyia en especial. La meva conclusió resumeix que si hem de pagar 3.000.00 d´euros a les grans companyies, a saber: altres companyies aèries, autopistes, gran petrolieres i aeroport de Barcelona, aquests diners no els invertirem a comprar pantalons, camises, cadires, anar a sopar als restaurants, etc., i per tant aquest diners no els obtindran les empreses gironines. Vostè com a gironí podria veure la relació directa i per tant sentir-se orgullós que les empreses gironines creixin. Per tant el que reclamem és que el govern torni a restablir les condicions òptimes per tal que les empreses gironines no perdin aquests 3.000.000 € al mes, com a mínim, ja que no estan calculades les pèrdues de les altres rutes cancel·lades. Ens és igual quina companyia realitzi aques servei, entenem que si Spanair va rebre una subvenció de 20.000.000 € a principis d´any i que vam pagar tots els catalans –cosa que el senyor Serra no esmenta en la queixa i sí estem pagant aquests vols a altres viatgers–, doncs el govern té l´obligació de demanar-li a aquesta companyia subvencionada o buscar una altra alternativa, cobrir les rutes cancel·lades, això sí en les mateixes condicions en què s´oferien abans de l´espoli perquè fa la sensació que només es vulgui dinamitzar Barcelona en detriment d´altres províncies.

Espero haver explicat millor les oportunitats que perdem tots els gironins, no només els que viatgem i que, per cert, gastem els nostres diners a les comarques gironines.?

La traducció

dels noms propis

marian casademont. quart.

Ens ha costat un munt d´anys el dret a la nostra pròpia llengua. Finalment, vam aconseguir que la nostra ciutat sigui reconeguda com Girona i no Gerona. Aquest matí he pogut llegir a aquest Diari i també sentit a les noticies de Catalunya Informació, parlant del terratrèmol de Lorca, que li diuen Llorca.

Si els noms propis no és ­tra­dueixen, per què ho fem nosaltres ara?

Agraïment

a l´hospital

Santa Caterina

Montse Mias Vall-llovera.

Cassà de la Selva

A causa d´un accident domèstic, la meva mare, Montserrat, ha estat un mes i un dia a l´habitació 140 d´aquest hospital. Vull destacar la gran professionalitat de tot el personal que ha intervingut en la seva curació, fent la seva estada més agradable. Començant pel servei d´ambulància i urgències i després tot el personal de la secció de trauma, des del servei de neteja, administració, zeladors, auxiliars, infermeres, metges, cirurgià plàstic, quiròfan… han mostrat en tot moment una gran professionalitat i això l´administració mai ho podrà «retallar». Felicitats! Ànims i endavant!