Una opinió derrotista que guanya terreny entre els "intel·lectuals d'esquerres" acusa les forces polítiques "progressistes" d'abraçar sense dir ni piu les regles d'uns mercats omnipresents i omnipotents que es burlen de la desigualtat social i de la solidaritat humana.
El resultat seria l'abassegadora preponderància d'un "pensament únic" entestat a desmantellar l'estat del benestar i a fer valer la primacia de l'individualisme en les relacions socials.
Segons aquests intel·lectuals descastats, a la vista de la present conjuntura, tota alternativa radical estaria condemnada al fracàs perquè no respondria a les expectatives del gruix de les capes mitjanes de la societat que s'han tornat conservadores, accepten l'estat de les coses amb resignació i no escolten els qui pregonen utopies.
Hi ha una part de raó en aquests arguments. És cert que, en moments de crisi, la massa social està atemorida davant un demà incert, recelosa del proïsme i amb malfiança cap a les organitzacions que, en lloc de defensar les conquestes socials, s'han doblegat a les exigències dels organismes internacionals, el mateixos que van ajudar a generar la crisi.
Ara bé, la intel·lectualitat compromesa amb les anomenades "causes perdudes" no hauria d'abaixar els braços en senyal d'impotència davant d'una involució d'aquesta mena, encara que s'allunyin les expectatives de canvis radicals perquè no és un fenomen d'ara i aquí.
En efecte, els moviments socials i polítics mai s'han desenvolupat de forma lineal sinó que es construeixen, avancen i reculen d'acord amb unes condicions donades que escapen a qualsevol control. Durant les etapes de retrocés, el pessimisme s'apodera de la gent, l'angoixa paralitza el cervell, la por anorrea la ràbia i s'obliden els vells ideals.
És aleshores quan els filòsofs i pensadors partidaris de la transformació social han de renovar el seu compromís amb la dignitat, la justícia i el treball a la vegada que s'han d'involucrar activament en ajudar a la presa de consciència del poble, veritable protagonista de la història.
Per tant, el pensament crític no s'ha de conformar a contemplar el desordre existent sinó que ha d'anar més enllà de les tenebres i cercar la sortida a la llum.
En aquesta línia, la convocatòria mitjançant les xarxes socials de manifestacions el diumenge 15 de maig a més de cinquanta ciutats amb el lema "Democràcia real, ja!" és una forma d'expressar la indignació d'alguns col·lectius contra les mesures antisocials.
Tot i l'evolució incerta d'aquest moviment de rebuig, és un senyal d'esperança perquè, com cantava Jaume Sisa, qualsevol nit pot sortir el sol.
