La unió fa la força

Francesc Riera Casalí. (Sarrià de Ter)

Pensant en la nostra història recent, hi ha preguntes que hauríem de tenir ben clares:

Per què el PPC va votar en contra de l´Estatut de Catalunya?

Per què PSC després de l´aprovació del referit Estatut, va anar corrent a Madrid, a diluir-ne tot una sèrie d´articles?

Per què es va signar l´acord de mínims entre els senyors Mas i Zapatero?

Per què el PSC ha rebutjat la moció pel traspàs de la quantitat de 1.450 milions d´euros cap a Catalunya?

En aquests casos, no podem dir com en Bob Dylan explica amb la seva cançó «la resposta és en el vent…». Doncs no, la resposta està molt clara, i sol passar en circumstàncies molt importants, el fet de que alguns partits no han sabut o no han pogut donar la talla, i això potser els ha afavorit a ells, però ens ha perjudicat a tots els que volem fer país. A veure si aprenem d´ una vegada el que fan els partits bascos i d´ altres administracions de l´Estat, que a vegades entre ells «es tiren testos al cap»; però quan es tracta de l´ economia del seus país, tots hi van a favor i fan pinya.

Per què hem de pagar i mantenir una classe política a la qual en molts casos els importa un rave, el país que representen?

Sempre ens han dit que «la unió fa la força», per tant desitjo i espero que d´ara endavant no és repeteixin aquets fets tan lamentables i Catalunya pugui tirar endavant com Déu mana, amb uns partits que sàpiguen correspondre a la confiança que els han dipositat els ciutadans.

L´agent rural es va excedir en les seves funcions

Lluís Sala Grau. agent rural. coordinador de la secció sindical d´agents rurals de catac-iac.

En relació amb la notícia apareguda en el seu diari el passat dia 17 de maig amb el títol: «Un agent rural reté dos lladres que robaven en una finca de Fortià», els volem fer avinent el següent: El Cos d´Agents Rurals ha establert un acord de col·laboració amb el de Mossos d´Esquadra que s´emmarca en l´anomenat pla operatiu del món rural. Aquesta col·laboració consisteix que els Agents Rurals passem informació als Mossos d´Esquadra sobre tot allò que veiem, i que està o pot estar relacionat amb robatoris en el medi rural, en el transcurs de la nostra feina diària.

En el cas dels Agents Rurals, aquest pla operatiu, i l´acord de col·laboració, en cap cas plantegen operatius especials de vigilància ni tampoc patrullatge conjunt amb Mossos d´Esquadra, i molt menys ordres per a retenir possibles sospitosos de robatori. Cap d´aquestes funcions es podrien encabir en la llei 17/2003 del Cos d´Agents Rurals ni en el seu reglament posterior (266/2007).

La noticia apareguda en el seu diari, així com el fet relatat que un agent rural va retenir un sospitós de robatori, pot donar a entendre a la ciutadania que aquestes poden ser funcions dels Agents Rurals.

Aquest fet és un cas aïllat, un agent rural no pot retenir ningú sospitós de robatori. L´agent que va portar a terme l´actuació es va excedir en l´acompliment de les seves funcions. El Cos d´Agents Rurals no està ni pensat, ni format, ni preparat per portar a terme funcions de seguretat ciutadana. Les circumstàncies en què es van esdevenir els fets podrien haver posat en risc la vida de l´agent. Ens alegrem que els lladres fossin detinguts, i treballem per minimitzar el risc de robatoris en la mesura en què ens és possible i que ho preveu el pla operatiu i l´acord de col·laboració amb Mossos d´Esquadra.

El després de la tragèdia

Lluís Torner i Callicó. (Girona)

Quan encara tenim ben fresques les imatges de les catàstrofes naturals patides, més o menys recentment, per altres països com Itàlia, Haití, la Xina, Brasil, EUA, el Japó, etc. Amb relació a aquestes imatges, tot i la distància geogràfica, val a dir que la visió de la duresa de les imatges, transmetent el patiment de la seva gent, va colpejar fortament la nostra sensibilitat, aquest darrer dia 11 de maig, a un lloc que ens és molt més proper, la ciutat de Llorca, també els ha tocat patir l´amarga duresa d´un terratrèmol, que els ha provocat la lamentable pèrdua de vides humanes i el patiment físic, moral i econòmic, d´una bona part d´aquesta noble població. Realment les imatges i els comentaris que ens arriben, dels representants polítics i sobretot dels seus habitants, són ben colpidors. Uns perquè han perdut éssers estimats -en aquests moments són nou- altres perquè han patit les ferides en la seva pròpia carn, i molts perquè han perdut o han vist greument malmès el seu habitatge, i en molts casos fins i tot les seves pertinences, i amb elles la seva història familiar. Clar que la pèrdua de la vida és quelcom irreparable, i que els i les que han resultats ferits, ho estan passant molt malament, però el cas d´aquells i aquelles que ho han perdut tot, fins les pertinences més intimes i personals, que formaven part de la seva particular història, documents, fotografies, records, etc. és també ben trist i lamentable. No és tan greu com el perdre la vida, però és com perdre, gairebé, la identitat. Ara ens toca a tots -tot i donant-los conhort per sobreposar-se a la tragèdia i a ser valents i tirar endavant- de proposar-nos mostrar la nostra solidaritat i ajudar en tot allò que estigui a les nostres mans, per tal que se´n puguin sortir com més aviat millor.

Una vegada dit això, i veient les greus seqüeles que ha deixat el sisme, inevitablement ens ve al cap una pregunta: Les nostres construccions estan preparades per resistir aquest tipus de catàstrofes? En tenim seriosos dubtes, quan veiem construccions ben recents, que al cap de poc temps d´estar fetes, ja denoten problemes estructurals, a vegades prou greus. Potser seria bo de reflexionar-hi seriosament, i obrar en conseqüència, mai se sap el que pot passar, i la prevenció, en casos així, és molt important. És el nostre parer.

Sociovergència a Maçanet?

Antonia del Rosario Casado Cruzado. (Maçanet de la selva)

La paraula sociovergència crea urticària tant als socialistes com als convergents. Doncs bé, sembla que tots els maçanetencs ja no recordem aquesta urticària passada i que es pot tornar a repetir. Després de 3 anys de sociovergència a Maçanet, els mateixos protagonistes es critiquen i tenen amnèsia davant aquest govern que van fer. Tot per una estratègia electoralista. El líder convergent critica el líder socialista… Com és això possible si va estar amb ell al govern tres anys? O és que resulta que només recorda de criticar-lo quan no estan junts al poder? Si féssim una enquesta als maçanetencs, una àmplia majoria desitja que quedin a l´oposició el personatge imputat per la Fiscalia i que volia destrossar tots els boscos de Maçanet amb el famós parc temàtic que volia fer per enriquir-se ell, i el líder socialista que s´ha canviat tants i tants cops la jaqueta. Tothom sap que tan un com l´altre ja han manat massa, més del que els pertocava. Maçanet vol un govern fort d´un partit no tèrbol. Perquè aquesta última legislatura ha sigut del tot moguda, fosca i bruta, tot per culpa dels interessos personals. El dia 22, però, tots tindrem seny i les coses es posaran a lloc, perquè Maçanet s´ho mereix.