Aquests darrers dies de campanya electoral municipal totes les viles gironines s'omplen de l'acoloriment lliurat per un munt de cartells. Un dia vam sortir de casa d'hora a comprar el pa i, de sobte, ens vam trobar la majoria de fanals envaïts per les fotografies d'alguns dels nostres veïns i veïnes, unes de retocades, altres no tant. Ara bé, tots i totes exhibeixen el millor dels seus somriures. Les proclames impreses són d'aquest estil: Treball i futur! Seguim avançant! Fem poble, fem futur! No cal ser un argent viu per adonar-se'n que gairebé totes tenen un element comunicador comú: futur.
No deixa de ser sorprenent que al voltant d'una institució tan propera al ciutadà com és l'Ajuntament i que des de sempre s'ha dedicat d'una manera fonamental a gestionar tot allò relacionat amb els espais, vies i equipaments públics del municipi, a més dels serveis municipals, tots aquells i aquelles que aspiren a un càrrec polític dins d'ell ens vulguin fer creure que hauran de tenir alguna mena d'influència decisiva en el nostre futur col·lectiu o particular. Crec que la vigent llei electoral, que sempre ha promogut el domini d'uns quants grans partits polítics, desvirtua la campanya electoral municipal fins a l'extrem de convertir-la en un apèndix de l'autonòmica i, àdhuc, de la general. El resultat d'aquestes últimes sí pot permetre establir polítiques determinades que, d'una manera o altra, tenen la capacitat real d'influir en el futur de la societat. Ara bé, un Ajuntament, per si sol, no està en condicions objectives d'arranjar, per exemple, la greu crisi econòmica que estem patint tots plegats i que es tradueix en altes taxes d'atur, la qual cosa sí condiciona el nostre futur.
Els aspirants a gestionar els Ajuntament ens prometen futur i treball. De debò podran acomplir aquestes transcendentals promeses? O més aviat forma part tot plegat d'una estratègia per aplegar els electors entorn els partits polítics dominants?
M'ensumo que quan ens aixequem a trenc d'alba i sortim al carrer, volem caminar per unes voreres en bon estat, i volem transitar amb el vehicle per una calçada ben asfaltada, i volem portar els infants a uns parcs amb gronxadors segurs, i volem disposar d'una biblioteca digna on els nens i nenes puguin fruir d'un bon suport per als deures del col·legi, i volem gaudir d'unes instal·lacions esportives mereixedores dels nostres fills, i volem tanmateix que el nostre fanal vorer de casa enllumeni totes les nits el nostre trosset de carrer, i volem... Tantes coses volem pel nostre poble! Però no volem la promesa impossible de treball i futur!
Em volta pel cap la idea que una reforma de la vigent llei electoral, que obrís la possibilitat de les llistes obertes, en establir un lligam entre l'electe i els seus electors, obligaria els futurs candidats de properes eleccions municipals, àdhuc, autonòmiques i generals, a oferir promeses més viables i, tal vegada, a complir-les fins i tot.
