Els meus han tornat a guanyar

Josep M. Roura Coll. (Girona)

Després d´aquestes eleccions municipals en què uns se senten superguanyadors i els altres poc perdedors, els faig saber (sembla que no se n´assabenten) que els que realment han guanyat no són cap dels polítics presentats sinó que els que hem guanyat som els que no hem anat a votar i que sapiguen que no és per passotisme ni per falta de valors democràtics, sinó per repudiar-los per veure si per una vegada s´adonen del distançament que tenen amb el ciutada. Polítics que en el millor dels casos anteposen el benefici per al partit que no per al poble, polítics que tot i la bona participació de votants no volen veure que quasi la meitat de l´electorat passa d´ells. Vergonya de polítics.

Un conte que espera un final

Mar Vilà Duch. (Banyoles)

Hi havia una vegada, en un poble anomenat Banyoles, dos grups de gent que vivien en pau: els ciutadans polítics i els catòlics teatralitzats. Els primers s´encarregaven de vetllar pel benestar del poble, i els segons s´ocupaven de fer riure, somiar i emocionar la gent. Un dia, la casa dels catòlics teatralitzats es va enfonsar i es van quedar sense lloc on poder reunir-se i assajar. Els ciutadans polítics d´aquell moment els van dir que ells s´encarregarien de la reconstrucció de la casa i que, a més de destinar-la a la cultura, una petita part seria perquè els catòlics teatralitzats hi poguessin assajar. Van anar passant els anys, i el catòlics seguien sense cap lloc per poder trobar-se. Els diversos ciutadans polítics que passaven per l´Ajuntament de Banyoles els donaven excuses i llargues que els catòlics teatralitzats havien d´acceptar. Han passat més de deu anys i els catòlics teatralitzats tenen por que els ciutadans polítics que ara hi ha a l´Ajuntament se segueixin oblidant d´ells quatre anys més, un cop passin les eleccions.

Jo no puc fer gaire res per ajudar els meus amics catòlics teatralitzats, només puc explicar la seva història i dir-los que estic amb ells. Que si em fan triar, em quedo amb ells, no m´agradaria que una americana i una corbata em fessin oblidar d´on vinc i qui sóc, realment.

Multa per creuar un pas de vianants

Isabel Boix Angelats. (Banyoles)

Un dimecres de fa aproximadament un mes vaig travessar, a peu, a Banyoles, un semàfor d´un pas de zebra just uns segons abans que es posés verd; de fet, no havia acabat de creuar que ja n´era, de verd. Just abans de travessar, els cotxes de banda i banda ja estaven aturats i, com que sóc habitual d´aquest pas de zebra, ja sabia que era el torn dels qui caminàvem. Anava amb pressa, amb urgència per qüestions que no vénen al cas. Doncs bé, com si jo fos una delinqüent o una terrorista o qui sap què, el policia local de torn, el senyor agent número 1.658, amb tota la mala educació de què va ser capaç, em va aturar i en un to insultant i prepotent i amb un intencionat volum de decibels de multa, va aconseguir no atendre ni entendre les meves explicacions. Em va demanar les dades i em va avisar que m´arribaria en breu la denúncia. I em va arribar: 200 € de multa. No sé, però em fa l´efecte que és una mica desproporcionat.

Ja trobo greu que se sancioni el fet que explico; per a mi, moltes ciutats estan mal concebudes i no hi tenen cabuda ni vellets ni nens…, però entenc que hi ha un reglament que, en teoria, ha de fer més fàcil la convivència entre tants com som… Però és ben dubtós que sigui aquest el sentit que dóna a les ordenances, si no tot l´ajuntament, si més no a­quest zelós agent de l´autoritat. Més aviat sembla que el que es pretén és demostrar, a crits, qui mana (i aquest element porta pistola!) i, amb vista de l´abusiva quantitat que se´m demana, recaptar el que per al­tra banda ens retallen. D´això se´n diu ser cornut i pagar el beure. Que aquest agent (i algun altre, que no tots) no tingui la capacitat de valorar la perillositat real d´aquella absurda infracció… jo ho trobo greu. Que, a més, no sàpiga tractar la gent que el paguem amb educació, ho trobo molt greu. Però no és menys greu la desmesura del preu de la sanció. No és solament desmesurat, sinó del tot immoral i indecent, amb la crisi que patim.

Aquest dies he estat parlant amb molta gent i preparem una acció de queixa no només per l´actuació d´uns agents en concret, sinó, i sobretot, pel preu desmesurat de les sancions, i de com s´apliquen, de com des de la regidoria de l´Ajuntament es fa cas omís de les reclamacions i súpliques dels ciutadans. És molt trista i molt indignant, aquesta manera de governar. Tant de bo diumenge les urnes els passin comptes, però, per si de cas, sàpiguen que cada vegada som més els qui no ens resignem a aguantar aquesta mena d´arbitrarietats.

Al regidor responsable de la qüestió li diuen en «Sí Sí»… perquè sempre diu que sí a tot, però no fa res. Ai, no podem oblidar que és un polític. Crec que s´ha de parlar d´aquest tema amb molta tranquil·litat… Deu ser que no en cometem tots de faltes!!! Que no van a sopar els polítics… i no beuen? Que no deixen el cotxe mal aparcat un moment per baixar del cotxe i parlar pel mòbil?... però resulta que no se sanciona pas tothom per igual... depèn del que molestis... Jo sóc una mosca «collonera» de les grosses, ho sé. Com sempre els de dalt se´n surten millor que els de baix. L´Ajuntament, sempre al costat nostre.

De Lloret? Millor que no me´n parlis

Marc Linares Roig. (Lloret de mar)

Lloret de Mar no tornarà a ser el mateix poble, després dels resultats de les eleccions municipals. L´augment de la formació independent Millor a les urnes em preocupa especialment com a ciutadà de Lloret.

Com a demòcrata, intento pensar què és el que ha seduït els ciutadans a votar tal individu i tal formació. És què tot s´hi val? L´odi, la venjança, la destrucció, la demagògia, el populisme, l´engany, el cinisme, la provocació, la desqualificació, és el que ha portat que aquest grup polític sigui la segona força més votada? Potser sí que després d´unes eleccions cada grup ha de fer autocrítica i com a convergent que sóc puc arribar a pensar que hi ha coses que ens han fet baixar de vots, però aquests vots de càstig mereixien anar a parar a tal formació? Lloret ha de reflexionar, hem d´analitzar el que ha passat, i si s´ha de pactar i s´ha de pactar per Lloret, pel nostre poble i un pacte com aquest al meu entendre és deixar fora del govern aquests que diuen ser el millor i en realitat són el pitjor. Sempre he cregut que el pilar bàsic de la democràcia i de quasi tot en aquesta vida és el respecte, independentment de les ideologies de cadascú. El Sr. Fuertes ha enganyat els lloretencs, ha embrutat la nostre imatge com a poble i ha danyat la sensibilitat de persones, famílies i amics sense tenir la menys mínima consideració.

En aquesta vida no tot s´hi val, aquest senyor ha sembrat d´horror el panorama polític lloretenc i a 15 dies dels comicis s´ha dedicat a oferir propostes populistes que de la talla d´un geni de llàntia ha fet que malauradament la gent s´ho empassés. Ara és el moment de pair, madurar i analitzar el que volem de Lloret i no oblidar que l´enemic més temible de la democràcia es la demagògia.