Com sempre després d'unes eleccions municipals, els partits es tiren els plats pel cap i incorren sense vergonya en flagrant contradicció a compte del dret a governar de la llista més votada. L'opció alternativa es desqualifica amb la denominació de "coalició de perdedors", però només quan un mateix és el perjudicat. Quan és beneficiari s'en diu "acord d'estabilitat" i coses més èpiques quan es pretén, per exemple, impedir la investidura d'alcaldes de Bildu als municipis bascos on ha estat estat la força més votada.

El problema de fons és la contradicció entre mecànica i percepció. La mecànica municipal és de tipus parlamentari, però la percepció de la gent és de tipus presidencial. El ciutadà mitjà pensa que està votant a un alcalde i considera natural que ho sigui qui més vots aconsegueixi. Però en realitat està triant regidors, que al seu torn elegiran l'alcalde i que després, en el plenari, poden fer que la seva governació sigui plàcida o infernal.

Si el cap de la primera minoria és alcalde però la majoria de regidors no el vol, li faran la vida impossible en cada votació. Li rebutjaran els pressupostos, les taxes, les ordenances, els plans urbanístics, tot. És per això que la llei concedeix el bastó a qui té al seu favor a la majoria absoluta de regidors. Només en absència de tal majoria s'investeix al més votat en les urnes, tot i sabent que un canvi d'aliances pot donar-li una moció de censura. Qualsevol canvi legal per donar l'alcaldia al més votat hauria d'anar acompanyat d'altres que impedissin la paràlisi municipal, o els canvis a mig mandat. Caldria dotar a l'alcalde de poders que avui ostenta el ple i blindar-lo contra censures, o bé convertir el sistema electoral en majoritari en lloc de proporcional, perquè el guanyador s'emporti sempre més de la meitat dels escons. Això seria la fi de les petites candidatures, que xifren la seva esperança en tenir el regidor que completa la majoria, i vendre'l car.

Amb aquest tipus de reformes el sistema guanyaria en simplicitat, però potser perdria representativitat. Per això cal avaluar els pros i els contres, però no en aquests dies en què cadascú defensa el que li convé a molt curt termini, amb la vista posada en l'11 de juny, dia de constitució dels nous consistoris. El problema és que després se n'obliden, i el tema dorm irresolt fins a la següent convocatòria, quan es desperta de la mà de l'oportunisme més tacticista.