En pocs dies, embolica que fa fort en el mercat europeu de les hortalisses. L'aparent aparició d'una partida de cogombres que sembla que estan relacionats amb unes morts a Alemanya ha fet que el govern de Berlín, que encara no té anàlisis rigoroses sobre el tema, hagi barrat el pas a aquesta hortalissa, i a les tomates de l'Estat. De fet, les compres d'hortalisses espanyoles s'han quedat paralitzades. Tant li fa que el producte sigui una fruita, com el meló o la síndria. Una mesura radical, tancar tot el mercat, que han copiat a Àustria, i a Rússia. Mentrestant, des de Brussel·les es diu que no cal tancar les fronteres dins la Unió, que el mercat únic no s'ho pot permetre.

Els exportadors de cogombres poden perdre fins a 200 milions d'euros setmanals. A banda de la reculada general del consum intern. Des d'Andalusia, el gran exportador de l'Estat, es diu que aquesta estranya epidèmia ha afectat Centreeuropea, i a que a casa nostra, que també consumim aquests productes, se n'ha detectat un sol cas. No deu ser que la infecció dels cogombres s'utilitza també com a arma econòmica per infringir una bona batzegada a l'economia agrícola del rival en període de crisi?

Amb aquests amics de la Unió Europea no fa falta tenir enemics. Què farem si un dia algú decideix que la poma de Girona o la nostra vedella ha de ser investigades per unes reaccions en altres productes que encara no estan confirmades amb anàlisis concloents? Els productes alimentaris han de passar uns controls rigorosos i rígids, i des de fa temps es debat l'ús molt extens de conservants i compostos químics en els aliments que mengem. Aquest és un debat obert que cal iniciar ràpid. Però mentre es busca una causa possible per una infecció perillosa, crear una guerra econòmica en un tres i no res és matar mosquits a canonades, just quan tots hauríem d'anar a una. La qual cosa demostra que aquí cadascú fa la guerra pel seu compte. I el campi qui pugui segueix tan vigent avui, com fa més de 50 anys, quan uns europeus clarividents van entendre que l'única manera que el continent continués sent important, i que no ens matéssim entre nosaltres cada 20 anys, era aplegar esforços i crear un mercat econòmic, cultural i humà únic. Aprenem dels errors? Sí, però ens costa massa.