Cartes

Després de veure la violenta càrrega dels Mossos d´Esquadra a la plaça de Catalunya de Barcelona, només voldria demanar al conseller Felip Puig que cada mosso porti ben visible en la seva armilla antibales un número identificatiu per poder identificar-los i expulsar així aquest grupuscle d´incontrolats que tracta els ciutadans com animals.

Per què posar la «X» en la declaració?Enric Barrull Casals. GIRONA.

Estem en moments de fer la declaració de la renda de l´any passat. Com en anys anteriors, des de la Conferència Episcopal Espanyola ens insten a posar la X a la casella de l´Església. Hi ha qui critica aquesta mesura com a capritxosa, que per descomptat no ho és, ans al contrari. I és que tots els ciutadans espanyols que «no busquen tres peus al gat» saben i reconeixen avui el gran compromís de l´Església catòlica amb els més necessitats. És a ells que lliura tot el que té al seu abast, incloent-hi la vida dels seus missioners, per ajudar a mitigar les necessitats urgents que pateixen. És, sens dubte, una entrega total a canvi de res, bé, de res no, encara que el canvi no és material.

Els que tracten obstinadament de desvirtuar avui aquesta realitat, és clar que mereixen el meu respecte, perquè accepto i els catòlics acceptem la pluralitat que ha d´existir en països democràtics. Però s´exposen al rebuig majoritari dels espanyols, que consideren i accepten com a encomiable el seu treball al servei dels que han patit i pateixen avui les conseqüències de la crisi, exemple palpable el comportament de Càritas. També, el de tots els catòlics del món que pateixen, en carn pròpia, les escomeses dels que menyspreen la llibertat i intenten, amb la violència que propicien, sotmetre´ls injustificadament, comptant per a tal fi amb cultíssims còmplices que, utilitzant diferents disfresses de pacifistes, els acorralen i sabotegen els seus actes religiosos arreu del món, incloent-hi també l´Espanya d´avui.

Crec que tenim motius per marcar la X de l´Església catòlica en la nostra declaració, per ser un acte de bona fe i sobretot de respecte als qui, amb tan poc, fan feliços a molts, demostrant amb això la nostra indestructible fidelitat a principis religiosos, morals i ètics, que sens dubte ens identifiquen en el món com a país pioner de la solidaritat veritable sense la hipocresia política.

Ànims, XescaCristina López . salt.

Benvolguda Xesca, et vull donar les gràcies per haver pres part activa de la candidatura del PSC de Salt a les passades eleccions municipals. Davant de la situació complexa que vivia el poble vas fer un pas endavant. En aquell moment calia valentia i seriositat, rigor i compromís, i no vas dubtar a fer el que creies millor per a la teva vila. Durant aquests dies de campanya hem pogut conèixer la Xesca que havíem vist o llegit als mitjans de comunicació: conciliadora, dialogant, lluitadora i tenaç però sobretot treballadora incansable per Salt. Per això, quan vaig llegir uns dies abans de les eleccions la carta oberta que et va dirigir el senyor Antonio Martínez me´n vaig fer creus!

Senyor Martínez, la Constitució recull en el seu títol I els articles 16, 22 i 23; dret a la llibertat ideològica, dret a l´associació i dret a la participació com a drets fonamentals de les persones, per tant no puc entendre aquest atac personal i de molt mal gust envers a la Xesca.

Penso també, que amb opinions com aquesta no li fa cap mena de favor a l´associació que representa perquè aquesta sigui presa seriosament. Hi ha actituds que sumen, que fan que la societat avanci, aquest no és el seu cas, senyor Martínez. Perquè si no cuidem dels nostres representats i de la gent que vol participar de la societat per a millorar-la correm el risc que aquesta es deshumanitzi. A mi tan sols em queda donar-li ànims a la Xesca i encoratjar-la a continuar endavant, perquè el poble necessita gent com ella, gent compromesa amb la vida pública.

Millor escoltem el pobleLluís Mena Sanchez. Lloret de Mar.

Després de conèixer els resultats a les urnes ja es poden llegir i escoltar les primeres opinions, tant oficials com populars. Jo, com a lloretenc, és obvi que el cas que més m´importa és el de la meva població. Hem pogut llegir la carta del Sr. Linares, dimecres passat, on exposava la seva preocupació pel poble per la voluminosa presència de la formació independent Millor. Ens exposava que l´odi, la venjança, la demagògia, l´engany o el cinisme, entre altres, eren la base de la campanya electoral de l´esmentada formació, cosa que ha provocat que enganyés el lloretenc per aconseguir omplir urnes.

Opino que no ha tingut en compte que és el propi poble qui decideix en total llibertat el seu vot. Em fa la sensació, llegint la carta, que la dura reducció de vots de CiU és deguda únicament a la suposada demagògia de l´oposició, que el poble ha estat manipulat com ovelles pel seu pastor i que no ha estat capaç d´administrar bé el seu vot. Tractar el teu propi poble com un ramat de fàcil manipulació que no té capacitat per realitzar un vot sensat no és el més indicat, al cap i a la fi, som nosaltres qui decidim, això és democràcia, oi?

Mentrestant, hauríem de reflexionar i deixar lloc per a l´autocrítica, preguntar-nos si realment aquests resultats han estat fruit de dos setmanes de campanya o de vuit anys de majoria de CiU. Hauríem obtingut els mateixos vots del poble que ha confiat en nosaltres en les darreres dues ocasions si aquesta formació no fos una opció? Crec que ha coincidit, el poble buscava castigar CiU i aquesta oposició ha impactat en el millor moment amb un missatge clar. Obrir-se i escoltar el poble és necessari per poder fer una valoració dels resultats a les urnes, per conèixer el problema és necessari conèixer les dues parts implicades.