Una de les poques promeses que li quedaven per incomplir a Zapatero era la de convocar eleccions primàries en el seu partit per a l'elecció del seu successor. En efecte, dissabte passat les va convocar, però amb un sol candidat, el que converteix el concepte eleccions en una trista ironia. Els populars, que assisteixen a aquest espectacle amb indissimulada complaença, s'entesten erròniament a transmetre la idea que ha funcionat el "dit" per imposar Rubalcaba, però en aquest cas l'encara president del Govern i líder formal del PSOE no ha dictat personalment la decisió, sinó que ha vingut imposada per la majoria dels barons territorials del seu partit. Per definir-lo tècnicament amb més precisió, Rubalcaba no és producte del "cop de dit" de Zapatero, sinó d'un cop de mà al qual Zapatero ha hagut de sumar-se per intentar prolongar la seva agonia en la presidència del Govern, esquivant tant les primàries com un congrés extraordinari. Al marge de les ferides internes i insalvables contradiccions que van quedant pel camí, els problemes ?interns del PSOE no projectarien gaire inquietud al conjunt de la societat si no fos perquè Zapatero és el president d'Espanya i la seva autoritat política ha quedat enormement disminuïda en un moment especialment complicat per al país a conseqüència de la mala gestió de la crisi econòmica. Els temps s'acceleren davant amenaces molt visibles que encara podrien fer més profund el deteriorament social i econòmic i, mentrestant, el Govern entra en una fase de provisionalitat en la qual alguns dels seus principals ministres competeixen dintre seu pel poder en el PSOE, i el partit està a punt d'entrar en convulsió per la radical refutació que ha patit en les municipals i autonòmiques. Zapatero és ja un cadàver polític.
