Hi ha tants temes aquesta setmana que realment no sé pas per on començar. Tenim, per una banda, la quarta Champions del Barça, guanyada amb un joc que ha meravellat tot el planeta menys part de la geografia esportiva espanyola. També hi ha el concert de la Shakira a Montjuïc, amb participació d'alguns jugadors del Barça, que, per cert, ha molestat força la mateixa part de la geografia esportiva espanyola abans esmentada. Que una cantant colombiana com ella cantés i ballés acompanyada del seu xicot i uns quants companys d'equip, que parlés en català perfecte al públic i que cridés Visca el Barça! sembla ser que ha irritat força la pell fina d'alguns periodistes esportius madrilenys. Tant que se l'estimaven quan cantava la cançoneta del Mundial que va guanyar Espanya i ara, en canvi, sembla que ja no els agrada tant. Espanya és així!

També tenim l'actuació del "xèrif" de Catalunya, l'inefable conseller Felip Puig, el netejador, el que renta a fons places de ciutats del nostre país, quan va ordenar als seus nois que desmuntessin el tinglado dels indignats a Barcelona i a Lleida. Potser, i és una pura hipòtesi, aviso, el senyor Puig es pensa que l'han fet regidor de via pública dels Ajuntaments de Barcelona i Lleida i no pas conseller d'Interior de la Generalitat. Ara bé, amb l'anunci (finalment!) dels pressupostos de la Generalitat per enguany i la consegüent retallada pel que fa a moltes conselleries, potser els antiavalots hauran de carregar contra els indignats amb cogombres contaminats i no pas amb porres, perquè les que es van trencar l'altre dia no sé pas si es podran canviar per unes de noves. Tanmateix, no seria pas més efectiu un agent de la brigada mòbil (o com sigui que es digui) colpejant un indignat amb un cogombre contaminat (amb el risc que això suposaria per la salut del colpejat) que no pas amb una porra?

Però, a més de tot això, tenim el nou Diccionario Biográfico Español de la RAH, la Real Academia de la Historia, i la seva entrada referent al general Franco escrita per un historiador franquista, Luís Suárez, en la qual se'l qualifica d'autoritari, però pas de totalitari. I és que en el fons aquest senyor deu tenir una mica de raó, perquè la diferència enorme que hi ha a l'hora de qualificar algú de totalitari o d'autoritari rau a haver perdut (totalitari) la Segona Guerra Mundial, o guanyat (autoritari) la Guerra Civil Espanyola.

Per tant, i des del punt de vista franquista, Hitler era totalitari. Per què? Perquè va perdre. Si hagués guanyat, ara tot Europa parlaria alemany i alçaria el braç dret a l'hora de saludar les autoritats civils i militars. En canvi Franco era només autoritari. Per què? Doncs perquè l'any 1939 va liquidar la democràcia i les llibertats a Espanya (a més de milers d'espanyols i catalans) i les va segrestar durant quaranta anys fins que la va dinyar al llit.

Per tant, i tornant al començament d'aquesta divagació, tanta acumulació de temes d'actualitat em provoca una confusió mental important. I tant és així que no sé si proposar a la directiva del Barça que en les samarretes de celebració de l'any vinent es canviïn els dos pebrots d'enguany (un de blau i un de grana) per dos cogombres ben verds, evidentment espanyols, acompanyats, com no podria ser de cap altra manera, per la frase: Pepinos de España, están para morirse! O fins i tot, i a risc de semblar molt irreverent amb tan magna figura, m'atreviria a proposar a la Real Academia de la Historia que en el seu Diccionario Biográfico Español, i pel que fa a l'entrada del general Franco, s'esmentés que a més que va governar Espanya autoritàriament, però sense totalitarisme, malgrat disposar només d'un ou, ho va fer amb dos pebrots. Ara bé, el concepte "amb dos pebrots" traduït al castellà (con dos pimientos) crec que no s'entendria gaire a les Espanyes, perquè allà estan més avesats a l'expressió con dos cojones!

Tanmateix, i en un moment d'il·luminació mental enmig de tanta confusió, m'agradaria adreçar-me al conseller Felip Puig per fer-li el següent suggeriment: Benvolgut senyor, durant els darrers anys, el Barça ha guanyat un munt de títols i en les celebracions gairebé sempre el mateix grup d'incontrolats s'ha dedicat a destrossar el mobiliari urbà barceloní i de retruc la imatge cívica i pacífica del barcelonisme, de Barcelona i de Catalunya. Per tant, la nostra policia coneix a la perfecció qui són els esvalotadors i quants formen part d'aquests grups. Per exemple, a la Gran Bretanya, bressol de la democràcia europea moderna, la policia deté preventivament els hooligans anglesos abans que puguin fer mal a persones o a béns urbans en ocasions similars. És a dir, tan difícil fóra actuar com la policia britànica en aquests casos? Per què cal anar a esbatussar indignats pacífics quan Interior sap perfectament qui són els causants d'aldarulls i destrosses durant les celebracions dels títols del Barça?

Finalment, però, és de suposar que amb les retallades (amb il·lusió) del nou Govern, vostè, senyor Puig, cada vegada tindrà menys possibilitats de fer prevenció i en canvi més oportunitats de repartir garrotades entre els justos, els quals pagaran per les malifetes dels pecadors de sempre. Tanmateix, senyor conseller, compte a l'estiu amb els càmpings: no se'ns carregui pas el turisme!