Cartes

Ignasi López. exmosso d´esquadra.

Dijous vaig ser a la festa de les Esquadres de la Regió Policia de Girona, aquest any celebrada a Palamós. És el dia en què els components de Mossos d´Esquadra celebren la seva festivitat. Es donen felicitacions per actuacions meritòries, els familiars es fan fotos amb els seus agents condecorats, els caps i els polítics fan els seus discursos, etc.

Era un dia calorós i els qui som policies anàvem vestits de «gala», una fantàstica guerrera que fa molta i molta calor, però tant se val, el que realment importa en un dia així és anar ben macos per fer goig amb els companys i la família.

En acabar l´acte, no es va oferir als assistents ni una trista beguda per alleugerir la calor. Em va saber greu. Em va saber greu pels agents que van passar calor i que malgrat les retallades de sous i d´altres prestacions segueixen assistint il·lusio­nats a recollir les felicitacions. Em va saber greu pels familiars d´aquests, ja que es deurien emportar una impressió com a mínim «estranya» d´aquest plantejament «espartà». Em va saber greu pels po­licies d´altres cossos i d´altres països (Gendarmeria i Policia Nacional franceses incloses), ja que alguns d´ells van fer unes poques ho­res de viatge per assistir a la festa.

Entenc perfectament que en una època com l´actual hi ha d´haver determinades retallades i s´ha de donar una imatge d´austeritat. Per tant, no és època de fer grans càterings ni despeses fora de mida. Però una cosa és no fer ostentació i l´altra ratllar la mala educació. No es pot passar d´un extrem a l´altre. No és educat, encertat ni just pels agents que celebren la seva festa patronal. Només calien unes poques fantes i coca-coles i unes bosses de patates i olives de marca blanca. No calia res més. No pots convidar a una festa i no oferir ni un trist got d´aigua. De quina mena de festa és tracta? Ara bé, de discursos no hi va haver retallades, ni austeritat. Cada cap que havia de parlar i cada polític hi va dir la seva i a sobre, tots van sortir aplaudits, fins i tot quan s´anunciava que es retallaven noves prestacions als mossos. La veritat és que de vegades penso que els mossos són massa bons pel que de vegades els toca aguantar… En fi, bona festa, amics!

Crisi alimentària

Jordi Vidal Bernades. Palafrugell.

La Sra. Merkel primer ens va dir que els espanyols teníem massa vacances, més tard ens va dir que treballàvem massa poc, i ara sembla ser que a Alemanya al començament d´aquesta setmana ha decidit prohibir tot tipus de verdures i altres productes espanyols per haver causat la mort de persones per culpa d´un bacteri. Sembla ser que ara Alemanya ha presentat excuses a Espanya per la imputació gratuïta d´haver-nos fet els causants del greu brot d´infecció bacteriana E.coli que ja ha causat 10 morts fins al moment allí i sense incidència en el nostre país, quina casualitat, no, Sra. Merkel. Però el mal ara ja està fet i els agricultors han vist anul·lades totes les seves comandes, no només dels cogombres, sinó dels tomàquets, enciams i altres vegetals. El perjudici és molt seriós, Sra. Merkel, ja que es tracta de productes que són a la llarga moridors, no aptes per a la congelació. Ara ja no valen les excuses, espero que se´ns recompensi de totes les pèrdues sofertes.

Generació «ni-ni»

cati babot artigas. banyoles

Amb aquest nom es coneix els menors de 34 anys que ni estudien ni treballen. Deixeu-me dir que, com a mare, estic indignada amb aquesta denominació del nostre jovent. Penso que ens han demostrat moltes vegades que no són tan ba­baus com ens volen fer creure aquells que fan demagogia barata per als seus interessos i la seva butxaca. Ens volen fer veure que són mal estudiants, que no surten preparats per al món laboral, que només pensen a divertir-se, que volen treballar poc i cobrar molt… Això és mentida. El nostre jovent està preocupat pel seu futur incert i així ho expressen i demostren sempre que poden i se´ls deixa. Per a mi, sens dubte, la generació «ni-ni» correspon als polítics actuals que ni treballen ni estudien ni tenen ganes de fer-ho.

Soler: el salvatge

antoni jofre. girona

Si els escrits d´Albert Soler fossin seriosos, no valdria la pena contes­tar. Però en tractar-se del pallasso amb vocació de periodista més controvertit de la comarca, és tera­pèutic poder-li dir alguna cosa. Si considera que Felip Puig és més perillós que un mico amb dues pistoles, tal com escriu al DdG d´avui, no comprenc com a ell li deixen tenir un teclat al seu abast, quan hau­ria d´estar tancat a la gàbia d´un circ mediàtic. Potser millor, lliure a la selva perquè arreglés els seus assumptes personals amb els micos i altres espècies de la seva mena. Els animals irracionals es caracteritzen per no dominar el seu caràcter ni contenir els seus instints. La societat té un gran problema si permet que una fera calba camini incontrolada, orinant textos quan ensuma la mínima oportunitat de barrejar quatre lletres. És una pena que no tingui ni tan sols sentit de l´humor.