Els importants danys que diferents temporals han provocat a la platja i el passeig marítim de Lloret de Mar van portar el Ministeri de Medi Ambient a començar a buscar-hi una solució a través d'un projecte per estabilitzar la platja. Aquesta encomiable iniciativa es va traduir en una sèrie de propostes que l'administració central va fer a l'Ajuntament el passat mes de maig, entre les quals es preveia l'enderrocament de 2.500 metres quadrats de passeig i una zona d'aparcament al sector de Sa Caleta, per incrementar l'amplada de la platja en aquesta zona i retornar-la al seu estat natural. I tot i que d'entrada l'Ajuntament va considerar que acceptar aquesta mesura suposaria pagar un preu massa car, el regidor de platges, Santiago Ontañón, afirmava aquesta setmana que estarien disposats a negociar-la.

En canvi, el que l'Ajuntament de Lloret no accepta de cap manera és una altra de les mesures incloses en el projecte del Ministeri de Medi Ambient, uns dics emergents que quedarien situats a un centenar de metres de la costa i que a parer d'Ontañón canviarien la imatge de la platja. I això és especialment greu, segons el mateix regidor, en una localitat que té en aquesta platja un dels seus atractius de cara al turisme, que és la principal activitat econòmica de la localitat.

Sembla evident que els tècnics del Ministeri han actuat amb la màxima bona voluntat a l'hora d'elaborar el seu projecte per resoldre els problemes derivats dels temporals a la platja i el passeig de Lloret. Però també ho és que no han tingut en compte criteris que per a un Ajuntament com el de la localitat selvatana són tan o més importants que el de l'eficàcia tècnica. Lloret viu de la seva imatge i ha de tenir veu i vot en qüestions que la poden afectar de manera tan decisiva. L'Ajuntament ha de tenir en compte els criteris dels tècnics, però aquests han de buscar una solució que contempli les raonables demandes que planteja Lloret.