Neoconvergència

 
Neoconvergència
Neoconvergència  

RAMON IGLESIAS L'acció i les proclames del govern del president Mas demostren que l'ideari de la CDC de Jordi Pujol és història. Em refereixo a aquella Convergència que va rodar molts anys abraçant la socialdemocràcia europea i que mai va deixar d'impregnar la seva acció de govern amb un cert paternalisme. Sense anar més lluny, la Convergència de Pujol creia cegament en la funció pública. Fins al punt que, tot i partir de zero a l'hora de crear una estructura governamental, amb la possibilitat de fer-la àgil i moderna, va crear una administració catalana titànica i, amb els anys, artrítica. El mateix va fer amb les empreses públiques, el gran forat negre de les arques catalanes, creat per la Convergència de Pujol i pels governs d'esquerres.
Paradoxalment, la nova Convergència de Mas s'ha imposat reduir tot plegat a la mínima expressió. No només per la retallada econòmica necessària en temps de crisi, sinó per ideal i per doctrina. Els nous dirigents convergents i la nova massa crítica que ha concedit a aquest partit majories de govern són uns altres que res tenen a veure amb aquells, per molt que Mas n'hagués format part. Aquests no creuen massa en la funció pública. Si poguessin la reduirien a la mínima expressió. Sense anar més lluny, un dels seus grans valors, l'alcalde de Figueres, Santi Vila, deia dijous a través d'alguna xarxa social: "Un informe del Banc d'Espanya confirma que l'ocupació pública ha esdevingut el sector econòmic amb més plantilla! Hi ha més funcionaris que comerciants i hotelers o treballadors a la indústria! Umm". Està bé que els polítics comencin a veure què han fet. Molts fa anys que alerten d'administracions excessives pel nivell de servei que paguen els ciutadans.
Els més de set anys de travessia pel desert de CDC han girat com un mitjó el vell partit. La nova massa crítica ja no és paternalista, la socialdemocràcia els sona a paraulota, i en general no tenen el partit com a pàtria sinó com a instrument. Aquests anys han servir per definir políticament CiU, convertint-la finalment en una formació de centredreta amb les seves especificitats nacionals. CiU ja no és un partit indefinit que vol ser d'esquerres i de dretes depenent del moment. Ara carrega definitivament cap a la dreta.
De fet, és l'espai que l'han obligat a ocupar PSC, ERC i IC, barrant-li el pas durant més de set anys. Aquests partits involuntàriament han contribuït a completar l'espectre polític català des de l'esquerra fins a la dreta, amb tots els matisos catalans i espanyols.

  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per


Avís legal
Altres mitjans del grup
Diario de Ibiza | Diario de Mallorca | El Diari | Empordà | Faro de Vigo | Información | La Opinión A Coruña | La Opinión de Granada | La Opinión de Málaga | La Opinión de Murcia | La Opinión de Tenerife | La Opinión de Zamora | La Provincia | La Nueva España | Levante-EMV | Mallorca Zeitung | Regió 7 | Superdeporte | The Adelaide Review | 97.7 La Radio | Blog Mis-Recetas | Euroresidentes | Loteria de Nadal | Oscars | Goya