2011, Any Europeu del Voluntariat

M. Àngels Pagès Calvet. Ventalló.

Divendres passat la Fundació Oncolliga Girona va celebrar al Palau de Fires el sopar benèfic anual. Enguany, que era la seva desena edició, va reunir més de 700 persones.

Els fons que es recullen es destinen a ajudar els malalts de càncer de tota la demarcació. Com va remarcar la seva presidenta, Lluïsa Ferrer, aquest era molt especial perquè coincideix en l'Any Internacional del Voluntariat. Va agrair a tothom el seu suport per tal de poder assolir el repte de donar un bon servei i arribar a més gent.

Molt emotiva va ser l'actuació dels Xoriguers de la UdG en acomiadar la festa, van desplegar una pancarta on es llegia la paraula"Gràcies", mentre feien un pilar de tres.

És ben gratificant saber que més de 100 milions d'europeus estan compromesos amb activitats de voluntariat i experiències solidàries per millorar la societat.

També a Catalunya s'està fent una gran tasca. Més de 15.000 associacions actives, 2.500 fundacions i més de 600.000 persones voluntàries.

La Comissió Europea va presentar l'Any Europeu del Voluntariat amb aquest lema de campanya: "Fes-te voluntari, marca la diferència".

Tot el que es faci sempre serà poc, és molt important augmentar la consciència del valor de donar aquest bé tan escàs i preuat que és el temps.

Sí, encara podem somiar, la transformació social és possible de la mà de tantes i tantes persones que fan del voluntariat la seva manera de canviar el món.

Els polítics

expliquen poc

i els mitjans no aprofundeixen

Joaquim Margarit i Palou. EMPURIABRAVA.

Ara és en boca de tothom l'impost de successions i de donacions i les modificacions que han pactat el govern d'Artur Mas amb el Partit Popular. I els que hi són favorables no ho expliquen bé i els que hi són contraris tampoc. I visca la confusió.

Els que seguim una mica la política municipal sabem que cada any, entre l'octubre i el desembre, el nostre ajuntament aprova les ordenances fiscals, que són els impostos, taxes i arbitris que determinaran els ingressos del pressupost de l'any vinent i, per tant, aquestes ordenances només duren un any.

I en els pressupostos generals de l'estat i de les comunitats autònomes, en comptes d'anomenar-se'n Ordenances Fiscals, s'anomenen "Llei d'Acompanyament al Pressupost".

Doncs bé, l'Impost de Successions i Donacions és un tribut pertanyent al sistema tributari espanyol. El seu objecte és la renda que suposa l'increment patrimonial produït per l'acceptació d'una herència o d'una donació. Aquests actes jurídics funcionen com el fet imposable de l'impost.

La figura està regulada a la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l'impost sobre successions i donacions (llei estatal). És un impost de caràcter estatal, cedit a les comunitats autònomes. Però les comunitats autònomes no tenen capacitat legal per anul·lar-lo.

Així, doncs, ¿què és el que han fet?... Doncs el que han fet és que en la Llei d'Acompanyament al Pressupost de l'any 2011 (que enguany l'aproven amb uns 7 mesos de retard, a causa de la data de les eleccions autonòmiques), introdueixen uns descomptes o bonificacions que, en alguns casos, s'acosten al 100 %.

Però això caduca el dia 31 de desembre d'aquest any i, per tant, en la Llei d'acompanyament al pressupost del 2012 ho han de repetir, o ho poden modificar o fins i tot anul·lar-ho.

Així és que no us hi capfiqueu massa, perquè és molta fumera per un foc de llumí. Si no és que teniu previst acceptar una donació o una herència en el decurs d'aquest any.

Això sí, els periodistes podrien treballar-se una mica més les informacions que donen, ja que els partits polítics prefereixen el tàcticisme abans que la claredat.

El Barça

fa més història

rogeli vancells molinas. sant feliu de guÍxols.

Aquest equip fa més història, arribant a la seva màxima maduresa amb una dinastia de jugadors que porten el Barça al cor. En aquest partit de la final de la Champions jugat a la catedral del nou Wembley, en què van guanyar el Manchester, dels denominats "diables vermells". I a més, s'ha de valorar que aquest Barça invencible juga amb un joc encisador. El seu entrenador, Alex Ferguson, va dir: "El Barça és el millor equip al qual m'he enfrontat; no m'havien donat mai una lliçó com aquesta".

Han arribat al zènit de la perfecció, demostrant que amb el seu joc no tenen límit. El més espectacular és la manera com solament ells saben tocar la pilota, canviant el ritme amb moviment constant i amb l'exhibició del seu eix central, format per Piqué, Xavi, Iniesta i Messi. Cal remarcar les aclaparadores estadístiques de possessió de la pilota i que tan sols van cometre cinc faltes, en tota una final.

Pep Guardiola n'és el cervell que no para de pensar, i va complir el que va afirmar fa un any: "Us en devem una i aquests no fallen", Messi, el millor jugador del món tan sols amb 23 anys, únic i irrepetible amb un futur esplendorós, va ser també el millor jugador del partit.

Però per damunt de tot el que s'ha dit, el Barça és la rotllana mecànica de la felicitat, que demostra perquè "és més que un club", com va quedar palès en el mosaic "We love football".

Els últims metres

ANNA VILA PIJOAN. TORROELLA DE MONTGRÍ .

Mai t'acabes de fer el càrrec de com anirà tot fins que ho vius en primera persona. Sempre havia vist els alumnes de segon de batxillerat com els més grans de l'escola i em feien cert respecte. Em semblava impossible que jo algun dia pogués arribar a ser un d'ells.

Quan un es proposa metes altes i hi posa l'esforç necessari per assolir-les ho aconsegueix. Sóc una estudiant que estic acabant el meu pas per l'escola i que estic a punt d'iniciar el camí cap a la universitari. Remarco el fet que crec que veig la meta però encara em queda recórrer els últims metres.

Tot i que el final de curs és a tocar encara no puc abandonar els llibres escolars. Ara sí que sento més a prop que mai la paraula selectivitat; no sé per què però cada vegada que algú la pronuncia se'm remou l'estómac. Com és possible que aquestes proves facin passar moments de tant estrès als estudiants?

A aquestes altures de curs tots estem ja un xic cansats i aquestes dues setmanes abans d'enfrontar-me a la selectivitat se m'estan fent eternes.

Sempre havia seguit els resultats de les PAAU per les notícies però aquest any jo en sóc la protagonista. Ara sóc conscient que efectivament, tal com solen comentar els meus avis, el temps passa volant. Ja sóc de les alumnes més grans del col·legi i aviat seré de les més petites de la universitat. Només s'interposa en aquest camí la pesada de la selectivitat, que fa mesos que em persegueix.

Les dificultats o les vencem o ens vencen. Per tant, espero ser capaç de guardar-me els nervis i les tensions a la butxaca quan arribi el moment de la veritat, i així poder recollir els fruits que durant tants anys he estat sembrant.

Amics i amigues de segon de batxillerat, nosaltres podem amb la selectivitat; només queda recórrer el últims metres.