La ministra més inútil que ha tingut mai un govern espanyol, Leiere Pajín, ha demanat a les televisions que no informin dels crims masclistes més de trenta segons, que no apareixin en els titulars i que no es treguin testimonis. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha arribat a la conclusió que "els mitjans públics no haurien de convertir-se en altaveus amplificadors de les opcions clarament xenòfobes". Traduït a la pràctica, vol dir que els mitjans públics no haurien d'informar de Palataforma per Catalunya, el partit xenòfob de Joan Anglada. D'entrada, s'hauria de recordar que PxC, encara que a molts ens provoqui arcades, s'ha presentat a les eleccions emparat per la Llei de partits. ¿Amb aquesta recomanació, hem d'entendre que tampoc es pot informat del partit de Le Pen ni dels ultres de Finlàndia, Àustria, Holanda i altres països europeus quan aconsegueixen uns brillants resultats electorals? Cada cop proliferen més les persones o organismes que pretenen dictar el que s'ha de publicar o no i que es creuen en la potestat de distingir entre el bo i el dolent. Controlar la informació és una tendència natural de qualsevol persona que ostenta un poder. Abans en deiem censura; ara es camufla per altres sistemes, igualment perniciosos.