Durant els últims anys, aprofitant el corrent de bonança econòmica i d'ingressos derivats de la construcció, el Govern català va inflar determinades partides perfectament estalviables. Va començar ja en l'etapa final de CiU i es va multiplicar amb el tripartit. Despeses com les de campanyes institucionals, estudis i informes externs, Afers Estrangers, Memorial Democràtic, subvencions milionàries a amics i afins, s'havien elevat a unes cotes inassumibles en una administració que hauria de ser implacable en la gestió dels recursos públics. La retallada, finalment, ha arribat; no per voluntat política, sinó forçada per les circmstàncies d'una brutal crisi econòmica que ha obligat a reduir el pressupost d'enguany, i segurament també els dels pròxims anys. Les retallades en Sanitat, Ensenyament, Serveis Socials i en inversions són doloroses. Afecten a tota la societat, però especialment als segments de població amb ?menys recursos. Ara bé, que el Govern hagi decidit reduir partides que, en alguns casos, es poden qualificar de sumptuàries ajuda a confiar en una millor administració dels nostres diners. Queda molt per fer. Artur Mas també ha mostrat la seva intenció d'aprimar organismes prescindibles com el Consell de l'Audiovisual o el Consell de les Arts -aquest últim col·lisiona amb competències de Cultura-, però la seva credibilitat no serà absoluta fins que no es decideixi a posar ordre al forat econòmic d'uns mitjans de comunicació públics, hiperinflats de personal i de despeses de rics. No té sentit retallar 620 milions d'euros a Salut quan n'hi estàs donant quasi 300 a TV3 i no n'has rebaixat gairebé cap. El camí iniciat pot conduir a l'estabilització dels pressupostos públics, però queda pendent un punt de valentia.