Aquesta setmana hi ha hagut un parell de notícies positives per a les infraestructures de les nostres comarques. La tuneladora Gerunda arribarà al pou de Fontajau a finals de mes, millorant les previsions que s'havien fet. Això permetrà escurçar la posada en marxa de l'Ave i no haver d'esperar a finals de 2012 com tothom pensa, ja que el tram entre Barcelona i la frontera francesa estarà enllestit abans. Una altra cosa és el túnel per sota de Barcelona que segurament haurà d'esperar estar enllestit en la data prevista.

La segona notícia important ha estat l'arribada de la línia de 400 kV a Bescanó. Bé, és una relativa bona notícia, perquè la línia arriba i es queda allà, ara per ara no alimenta res més. En poques setmanes REE té previst connectar la línia de 220 kV que alimenta Juià amb la nova subestació de Bescanó, però no modifica substancialment l'alimentació de la xarxa gironina perquè ho fa per la mateixa línia i transformador de 220 kV que ja tenia abans. Endesa també està contenta perquè diu que cap a l'octubre haurà enllestit la connexió entre Bescanó i la línia de 132 kV que va des d'Olot a Salt. Aquí sí que hi haurà una alimentació complementària a tota la xarxa elèctrica gironina.

El cas és que de poc més servirà l'arribada de la línia de 400 kV fins que no s'hagi completat la seva extensió fins a Santa Llogaia i Riudarenes. El tram de Bescanó a Santa Llogaia preveu una subestació a Medinyà que alimentarà Juià, el principal nus elèctric de Girona. Des de Juià una línia de 132 kV tancarà el circuit amb Bellcaire. El nus de Santa Llogaia alimentarà el tren, evacuarà l'energia dels parcs eòlics i alimentarà la línia que va a Serinyà i Olot, tancant el circuit. La línia de Riudarenes alimentarà el tren i permetrà alimentar el nus de Tordera, tancant un altre circuit.

Tot plegat té una importància enorme, alimentant la Costa Brava pel sud i pel nord, tancant circuits entre l'Empordà i la Garrotxa i alimentant directament el Gironès.

La construcció de la línia de 400 kV es va fent lluny de qualsevol planificació, superant entrebancs enormes derivats de l'oposició d'una part de la gent del territori. La manca de planificació i d'idees clares ens porta ara a un altre fiasco: la línia no estarà a punt per l'arribada de l'Ave a Girona. La via del tren de l'Ave avui està electrificada a Sant Celoni per possibilitar les feines de muntatge i el pas de dos trens de mercaderies a la setmana, però aquesta electrificació simple no permetrà la circulació contínua a gran velocitat ni el pas de trens simultanis. Per tant, ara ja podem saber que quan l'Ave s'hagi acabat no podrà funcionar tal i com estava previst.

Estem en un país que no sap planificar, que qualsevol càlcul que fa s'estavella contra una quantitat ingent d'entrebancs administratius.

La tramitació de la línia de 400 kV des de Bescanó a Sant Llogaia va passar els tràmits corresponents a l'exposició al públic a l'abril de 2008. El novembre de 2009 les al·legacions fetes durant l'exposició s'havien incorporat a l'expedient i aquest va anar des de la Direcció General d'Energia de la Generalitat al Ministerio de Medio Ambiente per avaluar l'estudi d'impacte ambiental. Doncs bé, encara hi és sense prendre cap resolució.

Pel que fa al tram fins a Riudarenes, la tramitació ha estat encara més desastrosa. L'expedient va quedar mort a la mateixa direcció general del govern tripartit i ha estat el nou govern qui l'ha desencallat enviant-lo a Madrid. Per tant, difícilment el ministeri podrà resoldre amb celeritat en el tram de Riudarenes si l'expedient fa només dos mesos que li ha arribat.

La pregunta és, per què el ministeri té tants dubtes amb l'expedient? Per la pressió que fa el Cilma. El Cilma va presentar un estudi sobre el soterrament de la línia just després que el termini per presentar al·legacions hagués acabat. La direcció general d'energia, no només va acceptar incorporar l'estudi del Cilma a l'expedient una vegada s'havia tancat el termini d'exposició al públic, sinó que va insistir en l'estudi amb reunions amunt i avall, dilatant tots els temps previstos. Quan l'expedient ha arribat a Madrid el Cilma ha continuat les pressions allà, frenant tot el procés.

Té raó el Cilma en el seu estudi? Sí i no. Soterrar la línia de 400 kV entre Bescanó i Santa Llogaia és una barbaritat tecnològica que cap empresa voldrà prendre pel risc que comporta. Soterrar fins Riudarenes és tecnològicament factible però la solució topa amb el precedent que significa pel futur de les línies d'alta tensió. Això explica els dubtes que hi va haver a la direcció general d'indústria.

La responsabilitat de frenar l'arribada de l'Ave a Girona és massa gran per deixar-la passar com si no passés res. La direcció general d'energia del tripartit té la part principal de culpa en permetre que l'estudi de Cilma s'incorporés una vegada esgotat el termini d'exposició al públic i encara més en aparcar el tram fins Riudarenes deixant-lo per l'altre govern, un any més tard. El Ministerio de Medio Ambiente en té la culpa per no resoldre en un any i mig l'expedient de Bescanó a Santa Llogaia. I els alcaldes del Cilma tenen responsabilitat en no considerar que hi ha un moment en què han de veure que la pressió ja no servirà per res més i s'ha d'aturar.

Tenir la infraestructura de l'Ave acabada i sense funcionar és un luxe amb un cost astronòmic que el pagarem a les comarques gironines. El vol des de Girona a Madrid no es posa en marxa per culpa d'un Ave que no arribarà a la data prefixada. Empresaris, hotelers, voleu dir que no hem de demanar responsabilitats a unes quantes persones concretes? En aquest temps de crisi podem permetre que aquesta gent segueixi fent la seva com si no passés res?