o és el mateix que et treguin la mel de la boca o que no et donin la que no estaves segur d'aconseguir. El Govern de Catalunya ha portat al Parlament uns pressupostos que retallen del 10% la despesa ordinària de l'any anterior però distribueixen de forma desigual la retallada. Per exemple, el Departament d'Interior, del qual depenen els Mossos d'Esquadra, patirà una tisorada del 6,4%, la més petita de totes. En canvi, la més grossa es carregarà a l'esquena de Territori i Sostenibilitat, que, per entendre's, és l'antic departament d'Obres Públiques. Aquest és el departament amb més pressupost dels que es retallen per sobre de la mitjana, i Salut, amb un escapçament del 6,5%, el més gran dels que queden per sota, i de fet, el més gran de tota la Generalitat. Tant, que malgrat tot encara suposarà el 26% del total de la despesa del sector públic català.
En aquest departament, cada punt retallat suposa un estalvi enorme, i tanmateix és dels menys afectats, per un parell de bones raons. Una, que la despesa té un component important de mà d'obra, que és un capítol on les retallades són especialment difícils per qüestions legals i de potencial conflictivitat. I un altre, que és la mena de despesa en què la reducció té uns efectes immediats de creixement del malestar perquè als usuaris se'ls espatlla allò a què estaven acostumats. És a dir: que se'ls espaien les visites de l'especialista, que els deneguen tractaments que se'ls havien donat com a gairebé segurs, que s'allarguen les llistes d'espera. Per això parlàvem de treure la mel de la boca de la gent. En canvi, hi ha bones raons perquè l'obra pública sigui la que faci el sacrifici més important. Una bona raó és que, justament, no compromet llocs de treball del funcionariat; si de cas, de les empreses que haurien fet les obres que es deixen de fer, però aquests no tenen els drets legals ni la capacitat de pressió dels funcionaris. I una altra és que no es va ostensiblement a pitjor perquè una carretera nova no es programi aquest any sinó el que ve, o l'altre: continuarem passant per on passàvem. No és cap mel que ja tinguéssim a la boca; si de cas, n'havien vist la foto.
De totes maneres, el que estem veient aquests dies són les grans xifres, ordenades pel mateix Govern per fer-nos-les entenedores. Ara vindran els grups parlamentaris i passaran la lletra menuda pel sedàs. Potser ens explicaran per què el capítol menys retallat és el de transferències corrents, és a dir, el de pagar factures de béns i serveis que es compren al sector privat, i on l'estalvi és fins i tot menor que en remuneracions de personal.
