MAT, la culpa és dels alcaldes
Francesc Xavier Quer Bosch. (Alcalde de Crespià. President de l´Associació de municipis MAT-AMMAT)
Tot i que les eleccions municipals han deixat en stand by, durant un parell de mesos, totes les administracions locals, això no és motiu per qüestionar la seva naturalesa democràtica i de representació dels interessos dels ciutadans.
En un article publicat al Diari de Girona, el Sr. Joan Vila es lamentava de l´actuació de les administracions en la tramitació del projecte de la MAT, que acabaria afectant l´arribada de l´AVE a Girona. Unes actuacions que podríem compartir. Ara, d´aquí a qüestionar l´actuació dels alcaldes per posar al davant l´interès comú, contra el del sector elèctric i empresarial, en defensa dels interessos del territori i dels seus ciutadans, hi ha un abisme. Tal com escriu el Sr. Vila, «la responsabilitat de frenar l´arribada de l´AVE a Girona és massa gran per deixar-la passar com si no passés res». I «els alcaldes del Cilma tenen responsabilitat en no considerar que hi ha un moment en què han de veure que la pressió ja no servirà per a res més i s´ha d´aturar (...) Empresaris, hotelers, voleu dir que no hem de demanar responsabilitats a unes quantes persones concretes? En aquest temps de crisi podem permetre que aquesta gent segueixi fent la seva com si no passés res?».
No es preocupin, els nous alcaldes continuaran fent la seva, defensant els interessos dels seus ciutadans per damunt dels interessos d´uns pocs, que sota el paraigües de l´interès general, defensen el seu particular. Per superar temps de crisi calen sacrificis de tots. Però ens equivocarem, si sacrifiquem el país per uns pocs.
Agraïment
Fèlix Bruguera Ligero, Conxita i Francesc (Osor)
El proppassat dimecres 1 de juny el pare ens va deixar. Però, abans d´abandonar-nos, ens va fer un encàrrec, que no ens oblidéssim de ser agraïts amb tots aquells que, d´una manera o altra, l´havien ajudat en el decurs de la seva malaltia. I així hem decidit de fer-ho.
Com ens va demanar, volem donar les gràcies a tots els metges, infermeres i personal de la planta d´oncologia de l´hospital Josep Trueta de Girona, així com a tot el personal de la zona de pal·liatius de l´hospital Santa Caterina de Salt, i els metges i infermeres del CAP d´Anglès i d´Osor pel seu bon tracte i la seva professionalitat.
Així mateix, ens hem de recordar d´Oncolliga Girona per tot el que van fer pel pare i per tots els malalts de càncer i, com ens va explicitar, a l´ambulància de Sant Hilari Sacalm per la delicadesa de tracte i el seu bon fer en el moment de traslladar-lo a l´hospital. Així mateix, cal recordar-nos dels mossens, tant de l´hospital Santa Caterina com del Trueta, com de la parròquia de Sant Pere d´Osor pel seu suport espiritual.
Finalment, ens va demanar que donéssim les gràcies al poble d´Osor, ja que es va sentir molt estimat i agombolat per tots els osorencs i osorenques fins al darrer moment.
La raó de la força o la força de la raó
Àngela Ferrer i Mató . (Girona)
Evidentment sempre s´ha d´imposar una de les dues. Quan s´imposa la força sobre la raó l´actuació de qui la infligeix sol ésser irracional, és fer prevaler el poder sense buscar solucions de diàleg que sempre es poden trobar si s´actua amb la raó i cercant un punt de solució al problema que pot haver originat la polèmica. Últimament hem tingut ocasió d´observar com aquell qui té el poder i la força per exercir-lo ha actuat fent servir tot l´aparell que té a la seva disposició per fer callar veus discordants. I no estic afavorint obertament les veus discrepants que actualment se senten arreu de l´Estat en contra de la manera de portar certs assumptes que afecten la democràcia, el que sí voldria ressaltar és que sempre un diàleg previ ha de permetre fent servir la raó (per això som racionals no animals) trobar un punt de contacte, una reconciliació que eviti situacions que encara estan perllongant-se sense saber ben bé com ni quan s´acabaran. Sempre cal que la raó s´imposi a la força, en cas contrari el segur és que anirem de mal borràs. Així ens va i en situacions de risc col·lectiu s´actua irracionalment emprant la força que no sol portar més que un final poc galdós i contrari al desitjat.
